Resultats de la cerca

En forma paramètrica és expressada per x=3at|1+t 3 i y=3at 2 |1+t 3 La recta traçada pels punts de coordenades - a , 0 i 0, -a és una asímptota de la corba L’àrea A limitada pel llaç és igual a l’àrea B compresa entre les dues branques infinites i la asímptota esmentada

L’ellipse i la circumferència en són casos particulars

Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…

En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme

Escriví Mademoiselle Cloque 1899, Leçon d’amour dans le parc 1902, L’enfant à la balustrade 1903, etc

Amb aquest, en efecte, hom considera que neixen la filosofia moderna i el racionalisme, doctrina que tingué assenyalats representants a França, com N de Malebranche 1638-1715 i B Pascal 1623-62, el qual intentà d’harmonitzar el racionalisme cartesià amb la fe Descartes edificà sobre la raó una metafísica que proporcionà els trets característics a les posteriors metafísiques de la filosofia moderna, i àdhuc el materialisme del s XVIII en fou influït Durant la Illustració la filosofia francesa es caracteritzà per la desconfiança envers els grans sistemes precedents i per un…

Professor a les universitats de la Sorbona, Poitiers i Nanterre, com a historiador de la filosofia ha fet una aportació fonamental als estudis cartesians amb la trilogia composta per Sur l’ontologie grise de Descartes 1975, Sur la theólogie blanche de Descartes 1981 i Sur le prisme métaphysique de Descartes , 1986 Marion és, així mateix, autor d’una de les reflexions més serioses i continuades dins del pensament contemporani sobre el tema de Déu La seva reflexió vol mostrar com els tractaments que ha fet la filosofia moderna es dirigien a un ídol, del…

Es doctorà en filosofia 1985 per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls És professor titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 1992, de la qual ha estat degà 2002-2005 El seu àmbit de recerca s’inicià en la filosofia cartesiana, per passar després a centrar-se sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte Fou vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1992-1995, 1998-2007 Ha publicat diverses monografies i traduccions en els…

Reconegut especialista en Descartes, és expert en metafísica, ètica i estètica Ha desenvolupat una fenomenologia del desig i una ontologia del temps En 1988-89 dirigí el Centre d’Estudis Cartesians i actualment és professor emèrit de la Universitat París IV-Sorbonne, en la qual impartí història de la filosofia moderna i metafísica Entre les seves obres, algunes d’elles traduïdes al català, cal esmentar Le Désir et le temps 1971, Six études sur la volonté et la liberté chez Descartes 1988, Ambigüités de la liberté 2001, L’Homme disloqué 2001, Le livre de Judas 2006,…