Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
escola normal
Educació
Nom antic de l’escola destinada a la formació dels mestres d’escola.
Actualment és coneguda a l’Estat espanyol amb el nom d’escola universitària de formació del professorat d’EGB
Josep Monells i Mateu

Josep Monells
© www.monells.org
Cristianisme
Pastor evangèlic de tradició baptista.
Home d’acció, fou detingut a Barcelona per divulgar les seves creences 1960 Organitzà i presidí les esglésies de Sant Boi de Llobregat i Castelldefels 1962-69 Inicià noves comunitats a Viladecans i a Barcelona Fou fundador de l’Escola d’EGB “Pere Galés”, de Barcelona 1968 i del moviment evangelitzador Àgape 1970 És autor dels llibres Jacob contra l’àngel Periple d’un protestant català 2016 i La Biblia amb veu de dona 2023
Universitat de Lleida
Institució d’ensenyament superior creada pel Parlament de Catalunya el 1991.
Incorporà l’ Estudi General de Lleida , fins aleshores departament de la Universitat de Barcelona, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Escola Universitària de Professorat d’EGB de la UAB Inicià la seva activitat el curs 1992-93 El curs 2022-23 oferia 48 titulacions N’han estat rectors Jaume Porta i Casanellas 1993-2003, Joan Viñas i Salas 2003-11, Roberto Fernández i Díaz 2011-19 i, des del 2019, Jaume Puy i Llorens
Maria Rúbies i Garrofé
Educació
Mestra.
Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent Pionera en el camp de la matemàtica moderna, collaborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al Parlament de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de Lleida Dels seus escrits cal…
Editorial Arimany
Editorial
Empresa editorial, continuadora, des del 1947, de la firma Miquel Arimany-Editor.
Pionera des de la dècada dels anys cinquanta en la represa d’edicions catalanes, el 1952 inicià la publicació de la revista cultural-literària El Pont , que fou interrompuda per la censura un any més tard i represa el 1956 amb continuïtat fins avui El 1958 inicià la primera publicació per a adolescents “Collecció Juvenil Sant Jordi” el mateix any també, el primer diccionari bilingüe català-castellà i castellà-català, el qual han seguit molts d’altres i una gamma extensa d’obres per a l’ensenyament del català, tasca que atenyé el seu punt culminant amb el Diccionari Català General 1965-68…
Josep Maria Martí i Martí

Josep Maria Martí i Martí
© Societat Catalana de Comunicació / Institut d'Estudis Catalans
Periodisme
Periodista.
Professor d’EGB, llicenciat i doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, on exercí com a professor titular de comunicació audiovisual Fou corresponsal de premsa a Reus, redactor en cap de Ràdio Reus Cadena SER, director de les emissores de la SER a Tarragona, director general adjunt i, posteriorment, director general de Cadena Catalana - Radio España de Barcelona i director de Ràdio Barcelona 1989-2001 i les emissores de la SER a Catalunya Ha estat director de la collecció de llibres “Eines de Periodista” En l’àmbit docent, fou vicedegà de…
ensenyament
Organigrama del Pla General d'Ensenyament elaborat pel Consell de l’Escola Nova Unificada (1936-37)
© Fototeca.cat
Educació
Sistema i mètode d’educar i instruir.
Com a tal, l’ensenyament és sinònim d'educació i d’instrucció L’activitat d’ensenyar, que té en la pedagogia l’expressió més acurada i metòdica, es desenvolupa àmpliament i metòdicament a les institucions escolars Les diverses etapes de formació intellectual de l’individu han cristallitzat al segle XX en tres graus d’ensenyament, estratificació que, d’altra banda, ja es donava en èpoques anteriors L’ensenyament primari L’etapa coneguda avui com a ensenyament primari , consistia, a l’edat mitjana, en l’ensenyament de les primeres lletres gramàtica llatina i algunes nocions d’aritmètica i d’…
arquebisbat de Barcelona

Aquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…