Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Eso
Seca ibèrica que encunyà moneda de bronze (asos) de la qual hom coneix només una emissió.
Correspon a Isona Pallars Jussà
Observatori Europeu Austral
Astronomia
Organització europea de recerca i observació astronòmica, fundada el 1962.
Té com a objectiu és proporcionar dades sobre la composició, l’origen i l’evolució de l’Univers Des del 1975 la seu és a Garching Munic, Alemanya En foren els membres fundadors Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia Posteriorment s’hi afegiren Dinamarca 1967, Suïssa 1982, Itàlia 1982, Portugal 2001, la Gran Bretanya 2002, Finlàndia 2004, Espanya 2007, la República Txeca 2007 i Àustria 2009 El 1963 se signà un conveni amb el govern de Xile per a emplaçar-hi els tres centres d’observació al desert d’Atacama la Silla, Paranal i Chajnantor El 1969 s’inaugurà l’observatori de la…
Atacama Large Millimeter Array

Les antenes de l’ALMA en una fotografia del desembre de 2012
ESO (CC BY 2.0)
Astronomia
Telescopi interferomètric de grans dimensions.
És format per un total de 66 antenes o radiotelescopis, dividides en un conjunt principal de 54 antenes, de 12 m de diàmetre, més un altre petit conjunt més compacte, format per 12 antenes de 7 m, i connectades mitjançant fibra òptica per a operar com un únic instrument fent servir la tècnica de la interferometria Les antenes poden adoptar diferents orientacions, amb línies de bases entre els 150 m i els 16 km, depenent del tipus d’observació que s’hi vulgui realitzar L’instrument és sensible a longituds d’ona entre 350 μm i 10 mm, i té una resolució espacial de 10 milisegons d’arc L’ALMA és…
programa de qualificació professional inicial
Educació
Programa formatiu bàsic i professional, adreçat a joves entre 16 anys i 21 anys que no han assolit el títol de graduat en ESO, i que té per objectiu permetre la incorporació laboral en les millors condicions.
A més, aquests programes ofereixen també la continuïtat de l’itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada una prova d’accés També donen opció, als joves que ho desitgin voluntàriament, de fer una formació complementària per tal d’obtenir el títol de graduat en ESO Es pretén que tots els alumnes assoleixin competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 dins l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també que tinguin la possibilitat d’una inserció sociolaboral…
observatori astronòmic

Secció del primer observatori de l’ESO, instal·lat al cim de La Silla (Xile)
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…
asteroide

Asteroide (25143) Itokawa, de tipus S, en una imatge obtinguda per la nau japonesa Hayabusa el 2005
© Jaxa / ESO
Astronomia
Objecte sòlid, més petit que un planeta, que orbita al voltant del Sol.
La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…
Certificat d’Aptitud Pedagògica
Pedagogia
Títol que acreditava la formació en un curs de formació inicial psicopedagògica i didàctica per a llicenciats i diplomats, i que constituïa un requisit per a exercir la docència en l’ensenyament secundari.
Nasqué a l’empara de la Llei General d’Educació 1970 N’eren exclosos els llicenciats en pedagogia i psicopedagogia o titulació equivalent que inclogués formació didàctica El curs 2009-10, amb l’entrada en vigor de l’Espai Europeu d’Educació Superior EEES previst en el procés de Bolonya , el CAP fou substituït pel màster de Formació del Professorat d'ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes, títol amb objectius semblants i de caràcter també obligatori per a l’exercici de la docència en l’ensenyament secundari
József Darvas
Literatura
Comunicació
Escriptor i publicista hongarès.
En la seva primera etapa creativa el caracteritzaren obres que tracten els problemes dels estrats més pobres de la pagesia Posà al servei d’aquest objectiu l’escrit sociogràfic Egy parasztcsalád története ‘Història d’una família pagesa’, 1939, la novella Máról holnapra ‘D’avui a demà’, 1939 i el drama Szakadék ‘Abisme’, 1943 Els anys cinquanta se centrà en problemes individuals i collectius dels intellectuals D’aquesta segona etapa cal destacar els drames Kormos ég ‘Cel sutjós’, 1959, Hajnali tüz ‘Foc a la matinada’, 1961 i la novella Részeg esö ‘Pluja èbria’, 1963 en versió teatral, 1967
Juan Cunha
Literatura
Poeta uruguaià.
La seva obra poètica inicial palesa una certa influència de García Lorca i de CVallejo El tema central i més sostingut és el de la nostàlgia per la infància perduda, el desarrelament dels llocs estimats i la trobada amb la ciutat De la seva producció cal citar El pájaro que vino de la noche 1929, Guardián oscuro 1937, Cuaderno de nubes 1945, 6 sonetos humanos 1948, En pie de arpa 1950, Cancionero de pena y luna 1953, Hombre entre luz y sombra 1954, Pequeña antología 1957, Gestión terrestre 1959, A eso de la tarde 1961, Pastor perdido 1966 i Palabra cabra desmandada 1971
premi Pere Quart
Premi literari en llengua catalana convocat anualment del 1987 fins el 2010 per l’ajuntament de Sabadell i l’editorial La Campana a textos inèdits d’humor i sàtira, de qualsevol gènere.
Relació de guardonats 1987 Auques i espantalls de Miquel Descolt 1988 Un submarí a les estovalles de Joan Barril 1989 Bla, bla, bla d’Ignasi Riera 1990 La propina d’Enric Larreula 1991 Manual del perfecte escriptor mediocre de Ramon Folch i Camarasa 1992 Les tres Glorioses de Nèstor Luján 1993 Vacances al Zurich d’Anna Vila 1994 La casa a mida de Jan Baca 1995 desert 1996 No la saps, aquesta de Lluís Permanyer 1997 El nom del porc d’Albert Om 1998 L’home que no volia avorrir les dones de Paco López Diago 1999 Criatura i companyia de Carles Capdevila 2000 La dutxa d’Enric Larreula…