Resultats de la cerca

La capital és Encarnación 96 300 h est 2002

Establert a Madrid, fou mestre de capella de l’església de La Encarnación i compositor i organista de la capella del palau reial Compongué diferents misses, salms i motets

La població s’ha duplicat els últims vint anys Situada a la riba esquerra del riu Paraná i enfront de la ciutat paraguaiana de Villa Encarnación, és port fluvial i centre comercial Exporta arròs, blat de moro, mate, fruites i els productes forestals de la província Indústria alimentària carn i farinera i tèxtil

Collaborà amb artistes eminents com García Lorca i Falla, i ben jove assolí fama mundial

Apareix documentat per primera vegada l’any 1610 com a mestre de capella de la seu d’Oriola El 1618 passà a ocupar el mateix càrrec a la seu metropolitana de València, com a successor de JB Comes, i dos anys després, al Collegi del Patriarca de l’esmentada ciutat El 1621 consta novament al capdavant de la capella de la seu metropolitana El 18 de setembre de 1632 fou elegit per a dirigir la capella de Conca, des d’on, el 1634, passà al monestir de La Encarnación de Madrid Finalment, l’1 de juliol de 1645, assolí el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo Com a…

Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de…

Estudià a Montserrat 1778 Fou mestre de capella a les catedrals de la Seu d’Urgell 1780-81, de Girona 1781-85 i de Còrdova 1785-1822 i al convent de La Encarnación de Madrid 1787-89 Gràcies a unes bones assignacions i emoluments econòmics de la catedral cordovesa es pogué dedicar a viatjar A Barcelona, Madrid, Saragossa i altres llocs, cercà bons músics a fi de contractar-los per a aconseguir un lluïment més gran de la capella musical de la seu cordovesa L’obra de Balius és extensísima i consta d’unes 435 composicions, que es conserven a diversos arxius de catedrals i monestirs…