Resultats de la cerca

Consta de 9 896 hexàmetres, distribuïts en dotze cants Vari i Tuca l’editaren després de la mort de Virgili per ordre d’August i contra la darrera voluntat del poeta El poema recull la llegenda, d’origen grec i coneguda pels romans, dels viatges d’Enees des que fugí de Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que s’establí al Laci L’ennobliment dels orígens de Roma, la lloança de les virtuts romanes i la glorificació de la família Júlia, que pretenia de descendir d’Ascani o Julus, feren de l' Eneida l’epopeia nacional que féu oblidar l’èpica anterior Els seus models són…

Personatge destacat de la Ilíada d’Homer i protagonista de l’ Eneida de Virgili A la guerra de Troia lluità amb Diomedes, amb Idomeneu i amb el mateix Aquilles, del qual el deslliurà Posidó Fugí de la destrucció de Troia i inicià un viatge vers una nova terra, el qual constitueix el tema central de l’Eneida

Morí a l’incendi de Troia

Casada amb Enees, aquest donà el seu nom a la ciutat que fundà, prop de la mar, a costa del Laci En l’obra poètica de Salvador Espriu, amb el nom de Lavínia és designada la ciutat de Barcelona

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l' Eneida de Virgili

Amic de Virgili i d’Horaci, rebé d’August l’encàrrec de publicar l’ Eneida després de la mort de Virgili Hom conserva alguns fragments del poema De morte ~40 i de la tragèdia Tiestes 29

Lliure pensador i racionalista és autor de tragèdies Erwine Steinheim , 1780, del recull de poesies Gedichte 1782-87 i de Virgils Aeneis oder Abenteuer des frommen Helden Aeneas 1783, paròdia de l' Eneida , en la qual satiritza l’Església

Segons la matèria, hom distingeix poemes èpics, heroics o mítics, com els poemes d’Homer o l' Eneida de Virgili poesia èpica poemes històrics, com la Farsàlia de Luca poemes cavallerescs, com l' Orlando Furioso de l’Ariosto poemes didascàlics, com les Geòrgiques de Virgili, etc

La seva comèdia Gli straccioni 1544, dins la tradició de la comèdia clàssica, és una de les millors del segle XVI a Itàlia El 1569 publicà Rime , d’accent petrarquista Amb la traducció de l' Eneida 1581 i amb les Lettere familiari 1572 contribuí a demostrar les possibilitats literàries de la llengua vulgar

S'inscriu de ple dins el corrent neoclàssic Coneixedor i admirador de l’antiguitat grecollatina, féu encertades traduccions d’Ovidi, Horaci i Virgili De les seves obres destaquen les tragèdies Dido —adaptació del llibre quart de l' Eneida — i Argia —imitació de VAlfieri— Com a poeta, cal recordar la seva composició Triunfo de Ituzaingó