Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Estopanyà

Estopanyà
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Ribagorça, estès entre les serres de Sant Quilis (1.082 m alt.) i el Montferrús (774 m alt.) i el riu Guard i la Noguera Ribagorçana, límits orientals del terme.
La zona propera a aquest darrer riu, boscada és dominada per la roca Foradada congost cap al riu Guard i les serres de Perpella i de la Tallada, que formen la paret occidental del pantà de Canelles Els conreus de secà hi són dominants El regadiu aprofita l’aigua de la font de les Olles, a Soriana La ramaderia oví i l’avicultura complementen l’economia Hi ha mines de manganès abandonades els anys vuitanta La vila 180 h agl 2001 730 m alt és a l’esquerra del barranc de la Foradada L’església parroquial posseïa el retaule d’Estopanyà Dins el terme hi ha el poble de Seganta, els despoblats de…
retaule d’Estopanyà
Història
Tríptic gòtic (s XIV), procedent d’Estopanyà i conservat al Museu d’Art de Catalunya.
Té escenes pintades de la vida de sant Vicenç i de sant Valeri D’autor desconegut, les característiques italianes postgiottesques n'han fet pensar en un possible origen florentí És una de les peces clau de la penetració de l’italogòtic fora de Barcelona
Castejón del Puente
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la dreta del Cinca, prop del pont de Montsó.
Pere d’Estopanyà obtingué de Ramon Berenguer III de Barcelona, per a quan el conquerís als musulmans, el castell i el pontatge d’aquest lloc però Alfons I d’Aragó s’avançà i se n'emparà el 1130 El 1145, tanmateix, Pere d’Estopanyà governava el castell El pont pertanyia el 1338 als hospitalers
aerinita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels inosilicats, Ca4(Al,Fe3+,Mg,Fe2+)10Si12O35(OH)12(CO3)·12H2O.
De color blau cel, cristallitza en el sistema monoclínic, translúcid, que es produeix per alteració hidrotermal de roques ofítiques Fou descrit per primer cop l’any 1876 a Estopanyà Ribagorça El seu nom prové del grec aerinos , que significa ‘blau cel’ Aquest mineral fou molt usat antigament per a preparar pigments, especialment per als murals del romànic als Pirineus
Felip de Saluzzo
Història
Noble italià, fill de Manfred III, marquès de Saluzzo, i de Beatriu de Savoia (que es casà en segones noces amb el rei Manfred I de Sicília), era germà, doncs, per banda de mare, de la reina Constança, muller de Pere II de Catalunya-Aragó.
Ja abans del 1291 s’installà a la cort dels seus parents catalans, que li donaren els llocs de Lluçars, Lasquarri, Llaguarres, Jusseu i Estopanyà 1292 Es casà vers el 1298 amb Sibilla de Peralta, pubilla de la casa de Peralta, i el 1321, ja vidu, amb Galbors de Cervera Acompanyà el rei Jaume II en la seva expedició contra Frederic de Sicília el 1298, però més tard, entre el 1321 i el 1324, estigué un temps al servei d’aquest últim De Sicília passà a Sardenya, on l’infant Alfons li confià la governació de l’illa que acabava de conquerir 1324 Tingué quatre fills Ramon de Peralta,…
Penavera
Despoblat
Despoblat del municipi d’Estopanyà (Ribagorça), al terme de Casserres, prop de Pilzà.
Seganta
Poble
Poble del municipi d’Estopanyà (Ribagorça), al SE del terme, al vessant N del Montferrús.
La seva església depèn de la parròquia de Natjà
Jaume Ferrer
Santa Cena, de Jaume Ferrer
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, conegut com a Jaume Ferrer I.
Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’…
Soriana
Despoblat
Despoblat (728 m alt) del municipi d’Estopanyà (Baixa Ribagorça), centrat per l’església parroquial (Sant Pere) que depenia del convent dominicà de Benavarri.
Casserres del Castell
Poble
Poble del municipi d’Estopanyà (Ribagorça), a la dreta del riu Guard, a tocar de l’antic castell de Casserres, incorporat al comtat de Barcelona a mitjan segle XI.
Fou municipi fins el 1965