Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
lleterassa
Lleterassa
zanskar (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les euforbiàcies, d’1 a 2 m d’alçària, laticífera, de fulles lanceolades enteres i de flors en inflorescències umbel·liformes.
Es fa en roquissars i rosts del litoral mediterrani, i, dins el litoral català, únicament al Rosselló, al cap de Creus, a Mallorca i a Menorca
cagamuja
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les euforbiàcies, del grup de les lleteroles, de tija fistulosa, robusta, erecta, de 50 a 100 cm d’alçada, de fulles lanceolades, oposades, enteres, d’inflorescències agrupades en umbel·la i de fruits en càpsula molt grossa, tricarpel·lar i llisa.
Es fa en terrenys incultes, en camps no lluny de llocs habitats
ponsètia
ponsètia
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles lanceolades o ovatoel·líptiques, enteres o dentades, originària de Mèxic i cultivada per les seves flors vermelles o roses.
Les fulles superiors, més estretes i de marge enter, varien de color a l’època de la floració final de tardor i hivern, tornant-se vermelles, rosades, grogues o blanquinoses Als Països Catalans s’ha convertit en una típica planta d’interior que adorna les cases durant les festes nadalenques
lleteresa vera
Lleterasa vera
salix (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les euforbiàcies, de 30 a 80 cm, tomentosa, glauca, de fulles lanceolades enteres i d’umbel·les multiradiades.
Es fa en indrets secs, a la regió mediterrània
eufòrbia
Fulles i flors d’eufòrbia
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o arbustives, de la família de les euforbiàcies, de fulles simples, de flors unisexuals típicament disposades en una inflorescència pseudàntica anomenada ciati, de fruits capsulars i de llavors amb carúncula.
Les epècies d’eufòrbia que creixen als Països Catalans, generalment herbàcies, solen segregar un làtex blanquinós, per la qual cosa reben el nom genèric de lleteresa i d’altres de semblants
euforbiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les tricoccals integrada per unes 8.000 espècies d’arbres, arbusts o herbes d’hàbit molt divers i sovint amb làtex, esteses per tot el món.
Tenen fulles simples, flors unisexuals, generalment disposades en inflorescències complexes, i fruits sovint en càpsula trilocular Euforbiàcies més destacades Chrozophora tinctoria tornassol Codiaeum variegatum cròton Euphorbia sp eufòrbia , lleteresa, lletera, lleterola Euohorbia characias lleteresa xera Euphorbia dendroides lleterassa Euphorbia lathyris cagamuja Hevea brasiliensis hevea Manihot glaziovii maniot Manihot utilissima mandioca Mercurialis sp mercurial , malcoratge Mercurialis annua melcoratge Mercurialis perennis melcoratge de bosc Ricinus…
Joan Coder
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Les seves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacional Collaborà amb Philippe Picot de La Peyrouse al qual envià nombroses plantes, que aquest donà a conèixer com a pròpies en la seva Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813 Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l' Euphorbia Fou el descobridor de l' Alyssum Pyrenaicum , que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms Deixà inacabada una flora del Rosselló que ha estat retrobada
euforbi
Farmàcia
Resina extreta, per incisió, de l’Euphorbia resinifera i d’altres plantes del mateix gènere.
Es presenta en forma de masses irregulars groguenques És una mescla de distintes resines amb glucòsids Hom l’empra en el tractament de l’asma i la bronquitis
candelilla
Química
Cera de color bru, translúcida, obtinguda de la fulla i la tija de les plantes dites candelilla
, principalment de l’espècie Euphorbia antisyphilitica
.
Hom l’empra especialment en productes destinats a polir pells i mobles, per a fer candeles i com a enduridor d’altres ceres
conreu
Vista dels conreus de vinyes a l’Anoia
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…