Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or dels grans ducs de Toscana encunyada a Florència entre el 1588 i el 1792, amb un pes lleugerament per sota dels 3,5 grams i conservant algunes de les característiques del florí medieval, bé que amb unes grans variacions de tipologia.
Era coneguda també amb el nom de sequí
Florí
Masia
Masia del municipi d’Ur (Alta Cerdanya), a la dreta del riu d’Angostrina.
Era un llogaret esmentat ja l’any 1011
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària principal dels Països Baixos (fl), establerta l’any 1816, equivalent a 0,245489 grams d’or fi.
El Nederlands Bank n'obtingué el privilegi d’emissió l’any 1863 Dividit en 100 cèntims, l’any 2002 fou substituïda per l' euro
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada a Florència des de la fi del s XII o del començament del XIII, d’un pes d’1,80 grams i un valor d’un sou.
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent de Florència de 6,85 grams de pes i un valor de 100 quattrini, encunyada des del 1826 fins al 1859.
florí de Surinam
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària principal de Surinam (Sfl).
Dividit en 100 cèntims
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’heràldica…
corrent
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la distinció entre el valor de mercat d’una moneda i el seu equivalent en diners segons la taxació oficial.
Així, al segle XV hom distingia entre el florí d’or moneda efectiva taxat en 13 sous i el florí corrent pagat a 11 sous de diners