Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Guasp
Família de llibreters i impressors mallorquins, radicats a la ciutat de Mallorca, l’estirp de la qual és Jaume Guasp.
Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel , entre el 1579 i el 1634 —activitat continuada pel seu fill Jaume Guasp i Esplugues mort el 1652—, i Pere Guasp i Miquel , que morí el 1652 i actuà associat amb els seus germans i amb el nebot esmentat El fill d’aquest, Pere Guasp i Oliver , i la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci 1653-1715, que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958 Assoliren el màxim prestigi, lligat a la publicació del Diario Balear , més tard El Diario…
Antoni Guasp
Cristianisme
Caputxí, fou conegut en religió per Antoni de Mallorca.
Deixà manuscrites una Historia crítica del Reino de Mallorca i Historia de la fundación del Convento de Capuchinos de Palma , i publicà una adaptació al mallorquí Conversa de Isidro amb lo seu Sr Rector sobre s’origen de reconfesió , 1844 de l’obra de Jaume Ponti
Antoni Nadal i Guasp
Història del dret
Jurista.
Doctor en drets, tingué un gran prestigi com a criminalista És autor d’obres professionals i del tractat, inèdit, De re criminali
Manuel Guasp i Pujol
Política
Dret
Polític i advocat, cap del partit maurista de Mallorca.
Fou diputat provincial 1879-90, alcalde de Palma 1888-90 i diputat a corts el 1893 Designat per la diputació, formà part de la comissió que codificà el dret civil de les Illes i votà en contra de la seva conservació, llevat del règim matrimonial de separació de béns
Bartomeu Guasp i Gelabert
Literatura catalana
Escriptor.
Ordenat sacerdot l’any 1920, publicà articles i llibres sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals destaca La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l’actualitat 1946 Poeta menor, adscrit a l’Escola Mallorquina, recollí la seva obra a Poesies 1972
Almacén de Frutos Literarios
Setmanari
Setmanari romàntic publicat a Palma, Mallorca, des del 16 de maig de 1841 al 17 de juny de 1848.
Dirigit per Joan Guasp i Pujol, hi collaboraren, entre d’altres, Jeroni Rosselló, Joaquim M Bover, Tomàs Aguiló, Josep MQuadrado i Antoni Montis Publicà textos de creació poesia i prosa i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc
la Pau
Ermita
Ermita que consta d’una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s’alça al cim del puig de son Seguí, dins el terme municipal de Santa Maria del Camí (Mallorca), al SE de la vila.
És dedicada a la Mare de Déu de la Pau fou fundada al s XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 del 1772 al 1800 estigué deshabitada És tradicional l’aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat Diversos poetes Pere d’APenya, Maria Antònia Salvà, Bartomeu Guasp, Josep Calafat, Miquel Dolç han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu
Joan Sureda i Villalonga
Arquitectura
Arquitecte.
Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear 1872, actualment Banco de España i autor del Teatre Principal també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme palladià, que fou ampliada a la fi del s XIX pels arquitectes Guasp i Canut El seu germà Antoni Sureda i Villalonga , també arquitecte, féu la façana 1853 de l’església parroquial de Llucmajor en 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II a Palma, obra enderrocada el 1868
El Diario de Palma
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Palma el primer de gener de 1852 com a successor del Diario Balear
.
Fundat el 1814 a la impremta de Felip Guasp, a causa dels diversos canvis, generalment polítics, prengué diferents noms Diario Constitucional de Palma 1820, Diario Constitucional Político i Mercantil de Palma 1820-22, Diario Balear, antes Constitucional 1823-36, Diario Constitucional de Palma de Mallorca 1836-52, El Mallorquín 1856-61 Publicà el notable Almanaque de las Islas Baleares , a cura de Tomàs Aguiló 1866-96, i perdurà fins el 31 de desembre de 1918 De tendència conservadora, publicà resums de les sessions de les corts Fou el diari més llegit de Palma
Ferran de Cansoles
Disseny i arts gràfiques
Edició
Nom amb el qual era conegut l’impressor Ferran de Villarroel i de Cansoles, probablement d’origen valencià, instal·lat a Mallorca des del 1540.
Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos 1542, el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó 1541 i la gramàtica llatina de Pastrana 1545, 1554 Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu morta el 1594 tingué dos fills i quatre filles Malgrat un privilegi concedit per Felip II de Castella el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la Guasp, que començà a imprimir l’any 1583