Resultats de la cerca

Vida i obra Tercera generació familiar amb vocació jurídica —net d’advocat i fill de procurador dels tribunals—, inicià els estudis universitaris a la Universitat de Barcelona el 1925 a les facultats de Filosofia i Lletres, on conegué Antonio de la Torre, i de Dret 1926-31, on tingué de professor Galo Sánchez Tingué també una notòria actuació política Els anys trenta fou president d’Acció Catòlica i de la Lliga Regionalista a Arenys de Mar Després de les eleccions municipals del 1934 fou regidor de Cultura i Assistència Social, i alcalde segon d’Arenys, des d’on aquell mateix any impulsà la…

Llicenciat en dret Treballà com a redactor al diari Tele-exprés  del 1966 al 1970, any que fou nomenat cap de redacció, càrrec que ocupà fins el 1976, en què passà a ser-ho del diari Catalunya Express , on s’estigué tres anys Del 1971 al 1974 fou director de la revista Dossier Mundo Del 1980 al 1982 fou delegat a Barcelona del setmanari Gaceta Ilustrada i el 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de La Vanguardia , de la qual fou també sotsdirector, defensor del lector i editorialista Des del 2012, collabora en el…

Es graduà en economia per la Universitat d’Oslo el 1987, on fou professor en 1989-90 Afiliat molt jove al partit laborista, collaborà en l’òrgan d’aquest Arbeiderblade , i el 1985 passà a formar part del comitè central del partit, del qual fou president de les joventuts 1985-89, vicepresident 1992-2002 i president des d’aquest any, entre altres càrrecs Diputat per Oslo des del 1993, i cap de diversos comitès parlamentaris energia 1997-2000 afers estrangers 2001-05, fou ministre de medi ambient 1990-91 i transport i energia 1993-96 en governs de Gro Harlem Brundtland i ministre de finances del…

Comprenia una força del mateix nom amb una capella romànica avui desapareguda, un moli i un parell de cases A principis del segle XIV, segons l’historiador Pons i Guri, passà de ser una petita jurisdicció senyorial separada territorialment de la del castell de Montpalau, a ser una simple casa aloera depenent del bisbat de Girona La titularitat de la quadra passà als Arquer sesgle XIII

Les receptes més antigues sembla que daten de mitjan segle XVII, mentre que les més recents són del final del segle XIX En general contenia receptes casolanes d’un cert nivell culinari algunes d’autòctones de Catalunya i altres d’importades i adaptades als gustos del moment històric, segons els estudis de l’historiador arenyenc Pons i Guri El receptari ha estat font d’inspiració de un bon nombre de cuines així, per exemple, sabem que la cuinera Carme Ruscalleda, en inaugurar un restaurant a Tòquio, posà com a plat estrella el “pollastre amb cireres” provinent d’aquest receptari del Maresme

Construïda al segle XIII, fou reformada al segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació muralla circular exterior emmerletada, al segle XVI Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats , que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions 1949-50 i 1956-57 dirigides per Josep M Pons i Guri els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers…

Era conegut històricament com la plana de les pedres de Bitera, dins de l’antiga baronia de Goscons , per l’inusual nombre de megàlits que aplegava Encara es poden apreciar un parell de menhirs mig soterrats i un espectacular megàlit amb diverses incisions rituals del període neolític, segons els estudis del Dr Monreal i Josep Maria Pons Guri Un bon grapat de llegendes recollides en diversos tractats costumistes afirmaven que les bruixes del Montnegre iniciaven les seves malifetes seguint un ritual concret es banyaven nues amb el dimoni en la foscor de les aigües del Gorg Negre de Gualba,…

S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A la capella…

Vida i obra El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Fou partidari de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i la Generalitat de Catalunya Fou nomenat oïdor del General de Catalunya, canceller del Principat 1652 i president de la Congregació Claustral Tarraconense de l’orde de Sant Benet el 1654 fou elegit abat de l’abadia de Cuixà, però no arribà a possessionar-se’n, a causa del tractat dels Pirineus Publicà diversos llibres de reglamentacions…