Resultats de la cerca

Prengué per muller Rebeca, filla de Betuel, de la qual tingué Esaú i Jacob

S'inicià com a líder del grup Nosaltres 1969-1972 El 1973 actuà per primera vegada en públic, i després d'editar dos discos senzills, el 1975 publicà el seu primer elapé, És tard El seguiren Viure 1977, Barcelona ciutat gris 1980 i Inesperat 1984 El 1998 retornà al panorama musical amb la publicació del disc Planeta sileci Posteriorment ha editat De vacances 2000, Joies robades 2002, Només han passat cinquanta anys 2004, De profundis 2006, Duets 2007, La vida al sol 2008, Auteclàssic 2009,  cançons de Luis Eduardo Aute en català,   Em declaro innocent 2011, l'antologia Piano, piano 2012 i…

Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge, d’on l’apartà l’epidèmia de pesta que envaí Anglaterra els anys 1665 i 1666 Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d’ésser la seva obra futura mètode matemàtic de les fluxions origen del càlcul infinitesimal, teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal De retorn a Cambridge, fou nomenat fellow i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que ocupà fins que…

Traslladat als EUA a l’edat de tres anys, es graduà en bioquímica a la Universitat de Columbia el 1939 i es doctorà el 1947 Començà a publicar el 1939 obres de ciència-ficció, gènere que continuà després amb gran èxit La seva producció com a escriptor és extraordinària, sobretot com a autor d’obres de divulgació científica i de ciència-ficció, que han estat traduïdes a diverses llengües També publicà obres biogràfiques sobre homes de ciència i de caràcter històric Entre les seves obres sobresurten la trilogia formada per Foundation 1951, Foundation and Empire 1952 i Second Foundation 1953,…

Després de debutar amb l’obra teatral Adiós muchachos 1998, ha centrat la seva producció en la novella, gènere en el qual pren com a referents autors com ara Juan Goytisolo i Virginia Woolf El ruido del mundo 1998, La malamemoria 1999, El vano ayer 2004, que obtingué el 2005 el premi Rómulo Gallegos, 2005, Otra maldita novela sobre la guerra civil 2007 i El país del miedo 2008, guardonada el 2009 amb el premi Fundación José Manuel Lara És també autor de l’assaig Kosovo La coartada humanitaria 2001

Fou un dels principals representants de la música soul dels anys seixanta i setanta Amb Otis Redding i altres cantants impulsà aquests anys l’anomenat ‘Memphis sound’ El 1971 compongué la banda sonora de la pellícula Shaft , de Gordon Parks, amb la qual fou el primer afroamericà a guanyar un Oscar 1972 Actuà també en diverses pellícules del subgènere blaxploitation films policíacs protagonitzats per actors afroamericans, i de 1997 a 2006 posà veu al personatge de Chef de la sèrie televisiva d’animació South Park, interpretació que el feu molt popular Entre els seus discs hom pot esmentar Hot…

Professor a Cambridge, cedí el lloc al seu deixeble Newton Fundà la biblioteca del Trinity College Fruit dels seus cursos són les Lectiones opticae 1669 i les Lectiones geometricae 1670 Féu importants aportacions al naixent càlcul infinitesimal i a la geometria, i edità Euclides, Arquimedes i Apolloni L’obra Treatise on the Pope's Supremacy 1680 és de caràcter polèmic

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència