Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Karl Christian Friedrich Krause
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Fichte i Schelling, no arribà mai, però, a obtenir una càtedra i visqué en l’estretor Rebutjà els sistemes de Fichte, Schelling i Hegel i es considerà el veritable continuador de Kant La seva filosofia, anomenada panenteisme, descriu el món en Déu, bé que no l’hi confon, i presenta la història com a ascensió racional de l’home a Déu i com a descens de Déu a l’home La seva metafísica s’aplica a l’ètica i a la filosofia del dret i rebutja la visió hegeliana de l’estat De publicació majoritàriament pòstuma, la seva obra inclou una gran diversitat de disciplines i interessos…
Julián Sanz del Río
Filosofia
Filòsof.
Estudià dret a Alcalá de Henares, però, molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol, anà a Alemanya i a Bèlgica a aprofundir el coneixement que ja tenia de Krause, mort pocs anys abans En tornar a Madrid, com a catedràtic de metafísica, l’exercici de la seva docència seguí les vicissituds de la política i es polaritzà en el desig d’entroncar l’idealisme absolut de Krause amb la mística castellana Professor exemplar, el seu influx perdurà sobretot mitjançant la Institución Libre de Enseñanza , fundada per deixebles seus
telofragma
Biologia
Membrana d’una fibra muscular estriada que apareix en la secció longitudinal d’aquesta com una línia fosca i marca els extrems del sarcòmer.
És anomenat també membrana o línia de Krause
Claudio Arrau
Música
Pianista xilè.
Estudià amb Martin Krause 1910-15 a Berlín, ciutat on debutà 1915 El 1927 aconseguí a Ginebra el Gran Premi Interpretà tota l’obra per a clavecí de Bach i dominà tot el repertori pianístic, des de Beethoven fins a Debussy
corpuscles
Anatomia
Estructures histològiques de dimensions molt petites.
Els corpuscles de Hassall són acumulacions de cèllules reticulars en el tim els corpuscles tàctils de Vater-Pacini són al teixit cellular subcutani, i són receptors de la sensibilitat propioceptiva i de la pressió profunda i els corpuscles de Meissner, a les papilles dèrmiques, són receptors del tacte els corpuscles de Krause i els corpuscles de Ruffini són els receptors de la sensibilitat al fred i a la calor, respectivament els corpuscles de Golgi-Mazzoni , situats a les puntes dels dits, són receptors de la sensibilitat tàctil general els corpuscles de Golgi són formacions fusiformes…
panenteisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina ideada per K.C.F. Krause, segons la qual Déu és en tot i tot en Déu.
Malgrat la similitud fonètica, és més a prop del teisme que no del panteisme Hom l’ha considerat també una forma de deisme
sarcòmer
Biologia
Cadascun dels segments en què hom suposa dividides les fibril·les musculars per les línies de Krause (telofragma).
krausisme
Filosofia
Corrent de pensament, lligat a la filosofia de Krause, desenvolupat al segle XIX, que tingué una notable importància a Castella.
Introduït a la península Ibèrica per Julián Sanz del Río, en foren també figures representatives Francisco Giner de los Ríos i Manuel Ortí y Lara Als Països Catalans, només arribà a influir en Francesc Pi i Margall i en Manuel Sales i Ferré El krausisme, marginal a la major part d’Europa, representà a Espanya un intent de renovació intellectual i d’acostament a Europa, especialment pel que fa a l’ètica i a la pedagogia sobretot amb la fundació de la Institución Libre de Enseñanza Els krausistes ocuparen nombroses càtedres entre el 1850 i el 1875, any que en foren foragitats per la Restauració…
Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…