Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
llacer | llacera
Francesc Llàcer i Pla
Música
Compositor, director i crític musical.
Deixeble de Salvador Gea al Reial Collegi del Patriarca de València, més tard estudià al conservatori de la ciutat La Guerra Civil Espanyola aturà la seva formació, que reprengué al conservatori de València amb JV Bàguena, M Palau i JM Machaconses Combinà la dedicació a la música i la de funcionari a l’Administració de la Sanitat Social Interessat en la renovació del llenguatge musical valencià, en el catàleg de la seva producció sobresurten les Nou cançons per a la intimitat 1966, per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano, en què explorà les possibilitats de l’atonalisme i …
,
Vicent Sanchis i Llàcer

Vicent Sanchis i Llàcer
© RAC1
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys 2009-10 fou…
Vicent Llàcer i Alegre
Escultura
Escultor.
Acadèmic de Sant Carles 1803 És autor de diverses obres religioses en esglésies i convents de València, Alacant, Penàguila, Alcanalí i Xàtiva, així com de temes neoclàssics, com Píram i Tisbe Museu de Belles Arts de València, i històrics, com Ramir el Monjo Academia de San Fernando, Madrid Fills seus foren Bernat Llàcer i Viana , autor del relleu Legionaris romans mostrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar 1831 Museu de València, i els pintors Joan Llàcer i Viana — Dénia 1855 i Vicent Llàcer i Viana — València 1858
Rosa Serrano i Llàcer

Rosa Serrano i Llàcer
Associació d’Editors del País Valencià
Literatura catalana
Pedagoga, editora, escriptora i activista cultural.
Es llicencià en filosofia i lletres, en l’especialitat de pedagogia, per la Universitat de Barcelona, on entrà en contacte amb Marta Mata i el moviment de renovació pedagògica Exercí l’ensenyament, i el 1975 fundà a Picanya l’escola Gavina, de la qual fou la primera directora Collaboradora de revistes i diaris Faristol , Saó , Clij , Camacuc , Levante , El País , etc, com a escriptora ha destacat en literatura infantil i juvenil, amb el pseudònim de Blanca Cassany , amb títols com La paraula és una aventura 1981, Ma casa 1985, La domadora de somnis 1990, Papers secrets 1991, David està…
,
Francesc Llàcer i Valdermont
Pintura
Pintor.
Acadèmic de Sant Carles el 1803, fou director general de l’Acadèmia Pintà al fresc el cambril de la Mare de Déu dels Desemparats i altres capelles de València El Museu de Belles Arts de València conserva el seu oli Carles IV creant Godoy almirall
Maria Llàcer i Rodrigo
Música
Soprano.
Debutà a València el 1906 estudià a Milà i es presentà a Viareggio amb Cavalleria rusticana 1908 El 1910 cantà al Liceu, on estrenà Tiefland ‘Terra Baixa’, de D’Albert Aviat cantà per tot Europa s’especialitzà en òpera wagneriana, però cantà també òperes de Verdi, Meyerbeer, Puccini, etc En retirar-se fou catedràtica de cant del conservatori de València
elefantiasi
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per un engruiximent, inicialment edematós i després fibrós, de la pell i del teixit cel·lular subcutani, que prenen una consistència dura i espessa que recorda la pell dels elefants (d’on li ve el nom).
És degut a obstrucció dels vasos limfàtics que no poden drenar els líquids de les zones afectades, que habitualment són les extremitats inferiors potes d’elefant i els genitals L’elefantiasi pot ésser congènita malaltia de Milroy o adquirida per causa de lesions dels ganglis limfàtics a conseqüència de tumors o infeccions en aquest darrer cas és característica la infecció per paràsits com les filàries, sobretot la Wuchereria brancrofti , que es troba sovint en països tropicals
lepra
Patologia humana
Malaltia infecciosa i contagiosa produïda pel bacil de Hansen, de curs crònic amb brots aguts, que afecta els teixits superficials, especialment la pell, els nervis perifèrics i la mucosa nasal.
Poc contagiosa els més susceptibles són els nens de 10-14 anys, té un període d’incubació que pot durar anys Classificada anteriorment en tres formes tuberosa , anestèsica o nerviosa i mixta , hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus lepromatosa i tuberculoide i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides lepra indeterminada que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’extensió dels membres i a les celles, orelles, galtes i…
David Verdaguer
Cinematografia
Teatre
Actor.
Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep Maria Mestres…