Resultats de la cerca

Anà a Mallorca per ocupar-se de les salines de Santanyí Publicà un Mapa geológico de la isla de Mallorca 1883, a escala 1/150 000, i Anotaciones físicas y geológicas de la isla de Mallorca 1884, on descriví els minerals aprofitables existents a Mallorca

Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, en filosofia i lletres per la de Salamanca, i en periodisme per la de Madrid Vinculat professionalment des del 1958 fins a la seva jubilació 1995 al diari El Norte de Castilla , del qual fou collaborador estable des del 1962 i director des del 1992, collaborà també en altres capçaleres espanyoles, com ara  ABC o La Razón Assagista i narrador de prestigi, fou un coneixedor profund de Castella i un expert en temes jueus i místics Abordà també temes contemporanis, com ara la Guerra Civil Espanyola La seva obra comprèn tots els gèneres menys…

Vida i obra Es llicencià en lletres modernes a la Universitat de París 1976, i es doctorà per la Universitat de València 2008 Començà l’activitat literària en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Poemes Home-Terra 1972 i altres composicions que foren incloses en antologies, com ara Carn fresca 1970 i Els darrers 1973 Posteriorment es dedicà a la narrativa El 1979 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb la novella Crim de Germania  també premi Crítica Serra d’Or 1981 i de la Crítica del País Valencià 1980, que constituí una veritable fita dins la narrativa moderna al País Valencià Ha…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…

Fou editor del setmanari satíric “El Tio Nelo” 1862 i començà a actuar com a impressor cap al 1866 Publicà diverses obres d’Escalante i d’altres autors valencians i fou un dels fundadors, amb el seu gendre Francesc Peris i Mencheta, del diari vespertí “La Correspondencia Valenciana”

Format a l’Escola de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París 1952 Començà com a retratista acadèmic a Madrid, aviat se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d’una manera sintètica Entre altres guardons, obtingué la primera medalla de l’Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Bienal Hispanoamericana 1955

Es formà a l’Escola Massana, on estudià dibuix i pintura, i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, a Barcelona Especialitzada en la illustració del llibre infantil, collaborà regularment en diverses revistes i periòdics Publicà un centenar de llibres, alguns dels quals a l’estranger França, Japó, EUA, entre d’altres i exhibí els seus treballs en exposicions collectives Fou presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i de la Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil Entre els títols illustrats, cal destacar La tanca màgica 1983, Temps de cançons 1985,…

Format a Llotja, fou deixeble de Ramon Sanvisens, Ramon Reig i Joaquim Terruella Exposà per primera vegada el 1951 a la Sala Gaspar de Barcelona i posteriorment, ho féu també a Itàlia, França, Anglaterra i Bèlgica El 1975 rebé el Premio Nacional de Acuarela Fou l’impulsor del Museu de l’Aquarella-Fundació J Martínez Lozano de Llançà 1989 La seva especialitat era el paisatge i la marina Fou president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1994-98

Inicià la carrera militar, però passà al teatre Actuà al Principal de Barcelona 1849-50, en sainets de Robrenyo, de Renart, etc, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà Lo rector de Vallfogona 1871, La dida 1872 i El ferrer de tall 1874, de Frederic Soler, i Pau Claris 1879, de Conrad Roure també dirigí un gran nombre d’obres Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n'escriví en castellà, com Los percances de un viaje 1850 i El halconero 1874 El seu fill Frederic García-Parreño i…

Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876 i del primer…