Resultats de la cerca

Format a les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla Anà pensionat a París 1924 Professor a San Fernando des del 1930 Fou becat per la Fundació March 1960 per a fer estudis d’art a Itàlia Conreà un realisme dins la tradició lluminista Té obres a museus de Madrid i de València Publicà obres didacticoartístiques i estudis sobre pintura hellenística romana i Caravaggio, així com una crònica personal del seu mestre

Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene  i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i  Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella  L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany  1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades…

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M Torrents Amb Josep…

Originada com a dissidència de La Bressola , el 1981 obrí, per primer cop a la Catalunya del Nord, una escola privada amb classe de primària exclusivament en català, sota la direcció de Laura Manaut, i, també, una radioemissora Ràdio Arrels que emet diàriament programes de temàtica diversa en català Ràdio Arrels, que feu la primera emissió el 30 de maig de 1981, l’any 2016 signà un conveni amb Catalunya Ràdio  pel qual emetia alguns programes d’aquesta emissora El 2022 fou guardonada amb el premi Martí Gasull

L’ànima del banc fou Manuel Girona i Agrafel En morir ell 1905, el banc abandonà la política realitzada fins aleshores, molt conservadora, de suport a la indústria i el comerç i es llançà a l’especulació de divises i als negocis fàcils, cosa que coincidí amb la crisi capitalista dels anys 1920-21 i en precipità la fi La seva liquidació per suspensió de pagaments donà lloc al naixement del Banc Comercial de Barcelona, que intentà, sense aconseguir-ho, de pagar totalment els creditors Fou un banc bàsicament comercial Emeté paper-moneda fins el 1874, que fou instituït el monopoli emissor del…

Fill de Carlos de Beaumont i Lizarazu, fou un dels caps del partit beaumontès favorable a Carles de Viana en les lluites contra el seu pare Joan II de Catalunya-Aragó Governador, canceller 1445 i capità general de Carles a Navarra el 1457, compartí amb ell la captivitat 1461 més tard fou lloctinent d’Enric IV de Castella, mentre aquest era rei de Catalunya 1462-63, durant la guerra civil catalana La seva defecció de les files de Pere de Portugal 1464 i l’adhesió a Joan II a Vilafranca del Penedès, foren un cop ben fort per a la causa del Principat Però no prengué part en la guerra i tornà a…

Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut  La seva producció teatral, propera al costumisme sainetesc del Vuit-cents, s’inscriu en una línia sentimental i folklòrica que alterna els tons melodramàtics amb la comicitat fàcil Les seves obres foren molt populars, sobretot  La Pepa maca estr el 1954 i editada el 1959, l’èxit de la qual feu que n’escrivís la novella 1960 També estrenà —i publicà—, entre d’altres,  Ha passat una oreneta 1936 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un…

Fundat per Teodor Llorente i Olivares i Josep Domènech i Taverner, als quals Josep de Campo cedí la propietat de La Opinión a condició que canviessin la capçalera, el 1872 es fongué amb Diario Mercantil N'han estat directors Llorente i Olivares 1866-1911, T Llorente i Falcó 1911-49, Martí Domínguez i Barberà 1949-59 i Joan Ombuena i Antiñolo 1959, el qual des del 1972 comparteix el càrrec amb María Consuelo Reyna Entre els seus redactors han destacat Ferran Lluch Ferrando, Eduard López-Chávarri i Marco, Lluc Ferrer i Donderis, Josep Sansano i Manaut, Josep Epila, Vicent Badia i…