Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
pinya
Pinya de l’ananàs
(CC0)
Botànica
Nom donat a diversos òrgans o parts vegetals en forma de pinya, com per exemple la sorosi de l’ananàs o el capítol de certes compostes.
pinya
Pinya d’una torre de vuit (Diada de Sant Fèlix 2017)
Castellers de Vilafranca
pinya
Transports
Nus que és fet a l’extrem d’una corda, teixint o entrellaçant els caps que la constitueixen, o bé prop de l’extrem, teixint els caps de la corda amb altres caps, per tal d’assegurar-la per aquest extrem a l’argolla, al forat, etc, per on és passada.
Les pinyes, de les quals hi ha diverses menes segons la manera d’entrellaçar els caps pinya de rosa, pinya de cul de porc , etc, també són fetes, eventualment, com a adorn
pinya
Massa esponjosa d’or o d’argent que resta després d’evaporar el mercuri amb què s’havia amalgamat.
pinya
Conjunt de persones o de coses unides o agregades estretament.
pinya
Pinyes
(CC0)
pinya blava
Pinya blava
Ximenex (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de bulb tunicat, les fulles lanceolades, totes radicals, de flors generalment d’un blau pujat, arranjades en una inflorescència corimbosa, hemisfèrica, grossa i compacta, i de fruits capsulars.
Es fa en brolles, prats i terrenys humits, a la regió mediterrània occidental També és planta de jardí
pinya groga
Pinya groga
James Steakley (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta suculenta, de la família de les aïzoàcies, de tiges ramificades d’1 a 2 m, terminades en rosetes de fulles espatulades; fa flors d’un groc daurat.
És planta de jardí d’origen mediterrani
Pere Pinya
Història
Personatge llegendari, que hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.
Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a…
la Pinya
L’església de Santa Maria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al coster oriental del pla, vora la carretera.
Centrat per l’església parroquial de Santa Maria esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll l’edifici, romànic, ha estat molt reformat el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca El lloc formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs