Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Porreres
Porreres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al SE des Pla, lleugerament accidentat pels aturonaments de Migjorn relacionats amb el puig de Randa: puig de Monti-sion (282 i 294 m alt.), on hi ha l’antic oratori i col·legi de Monti-sion de Porreres
, puig de son Mulet, de son Nebot, etc.
Són afloraments oligocènics i mesozoics en es Pla, miocènic molasses i amb argiles quaternàries a les fondalades A ponent i migdia abunda la brolla, resultant de la màquia de garrofer i olivella 943 ha que, juntament amb les pinedes de pi blanc 805 ha i els alzinars residuals 96 ha, componen la superfície inculta L’any 1982 la superfície útil del terme era de 7 296 ha, de les quals 5 869 eren destinades al conreu Predominen els cultius herbacis 3 553 ha i els fruiters de secà 2 050 ha El 41% de les terres són conreades pels seus propietaris, el 10,9% ho són en règim d’arrendament i el 47,6%…
Porreres
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Andreu de Porreres) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a 818 m alt., als vessants esquerres de la Vall del Bac, sota el puig Sou.
En depenien les esglésies de Llongarriu, de Sant Feliu del Bac, de Sant Miquel de la Torre i de Santa Magdalena del Coll L’edifici és d’origen romànic es conserva l’absis És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú
puig de Porreres
Cim
Cim del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà).
Monti-sion de Porreres
Col·legi rural sorgit al s XVI entorn de l’oratori de la Mare de Déu de Monti-sion de Porreres (Mallorca), fundat el 1498.
Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del s XVIII, per l’ajuntament de Porreres Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes Fou suprimit el 1835
Rafael Bover
Literatura catalana
Poeta.
Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de…
,
Bartomeu Melià i Lliteres

Bartomeu Melià i Lliteres
© Jesuïtes del Paraguai
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Missioner jesuïta i lingüista.
L'any 1954 arribà al Paraguai, on inicià l'estudi de la llengua i la cultura guaranís Es doctorà en ciències religioses per la Universitat d'Estrasburg 1969, amb la tesi La creación de un lenguaje cristiano en las misiones de los guaraníes en el Paraguay Durant els anys setanta fou testimoni del genocidi del poble aché al Paraguai, fet que denuncià en el llibre La agonía de los Aché-guayaki 1973, i que li suposà l'expulsió del país 1976 L'any 1977 s'installà a l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul, on convisqué amb la comunitat índia ena-wené-nawé A partir de la seva convivència a la selva…
Aurora Picornell i Femenias

Aurora Picornell
Història
Dirigent comunista.
Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934 Detinguda per uns falangistes i empresonada pel juliol del 1936, després fou afusellada
Tomàs Seguí i Seguí
Història
Economia
Socialista.
Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918 Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde 1931-33 Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36
Bernat Fiol i Jaume
Metge frenòleg.
Es doctorà a Barcelona el 1806 A Palma es relacionà amb el comte d’Aiamans, el marquès de la Bastida, Josep Amengual, etc Publicà a El Europeo 1824 fragments de la seva obra Tratado de anatomía , que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita