Resultats de la cerca

Rebé una educació erudita al monestir de Fontenay-le-Comte i amb els benedictins de Maillezais El 1527 abandonà la vida monàstica i com un goliard recorregué totes les universitats importants de França Estudià medicina a Montpeller i exercí a Lió, on publicà 1523 les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel Pantagruel Acompanyà el bisbe Jean du Bellay a Itàlia i de tornada publicà el segon volum Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534 Ambdues obres tingueren molt d’èxit, però foren condemnades per la Sorbona Es doctorà a Montpeller 1537 i…

D’un estil neoromàntic, pessimista, passà al realisme burlesc, amb influència de Rabelais Putkinotko ‘El caramull dels mals estius’, 1919-20, la seva obra mestra El darrer període es caracteritzà per un cert predomini de criteris naturalistes

Fou professor a Montpeller i gran amic de Rabelais, amb qui collaborà Establí les bases de la ictiologia moderna Entre les seves obres cal destacar Libri de piscibus marinis 1554-55, en dos volums, i Universal aquatilium historiae pars altera 1555

Conreà la poesia Les appréhensions spirituelles, 1586 i la narració La pucelle d’Orléans , 1593 És conegut sobretot per Le moyen de parvenir 1610, obra que li és atribuïda, recull de contes satírics on els personatges s’expressen a través d’un diàleg sovint cínic i llicenciós que recorda Rabelais

Fou magistrat a Espira Humanista i purista de l’idioma, s’adherí al calvinisme Escriví una adaptació del Gargantua , de Rabelais Affentheuerlich Geschichtsklitterung , 1575 i un poema heroicocòmic Das glückhafft Schiff von Zürich , ‘La venturosa nau de Zuric’, 1576 Es destacà com a autor satíric, amb Flöhhaz ‘La caça de les puces’, 1573 i Jesuiterhütlein ‘El barretet dels jesuïtes’, 1580 Féu una recopilació, en vers, de les aventures de Till Eulenspiegel

Fill del diplomàtic Antoni Faraudo i Stagno Feu carrera militar i parallelament estudià filologia romànica a Barcelona Com a oficial del cos d’intendència — on arribà al grau de general de brigada — participà en la campanya de Cuba 1895-98, i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà Tornà a Barcelona i, parallelament a la seva carrera militar, es dedicà a activitats literàries i erudites Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, juntament amb Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, publicà un Recull de textes catalans antichs 1906-12 en divuit fascicles Edità nombrosos texts medievals,…

Aquest artifici fou conegut ja en l’antiguitat i ha estat usat amb finalitats diverses per a adular els sobirans, com és el cas de Ptolemeu II Filadelf πτολεμαιοϖ ' el bellicós ', dóna ‘απò μέλιτοϖ ‘tret de la mel’ o de Lluís XIV des de l’adveniment del cristianisme, per a atribuir sentits enrevessats a paraules Roma dóna amor i frases determinades quid est veritas , ‘què és la veritat' dóna est vir qui adest 'l’home aquí present’ resposta de Jesús a Pilat pels cabalistes i els alquimistes, per a encobrir fórmules que volien mantenir secretes, com la de la pólvora inventada per Roger Bacon…

Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855,…

Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910,…