Resultats de la cerca

Començà estudis d’història a la Universitat de Madrid, però els abandonà per concentrar-se en la música Fou alumne de Bartolomé Pérez Casas i M de Falla a Madrid i de M Ravel a París Des de molt jove destacà en la vida musical madrilenya Fou crític musical 1918-36 i secretari 1915-22 del diari El Sol  i fundador de la Sociedad Nacional de Música 1915 Des d’aquests càrrecs contribuí a renovar l’ambient musical de Madrid, especialment amb les seves crítiques i els seus assaigs Durant la dècada de 1920, a la Residencia de Estudiantes, formà part del grup d’artistes que tenia entre els seus…

Dedicat sobretot al relat, publicà Cuentos de barro 1933, on reflecteix els problemes del camperol sense futur en el seu medi cruel Seguiren Trasmallo 1954, Cuentos de cipote 1958 i La espada y otras narraciones 1960 L’originalitat de l’autor està en la seva identificació amb els personatges, en l’amor que posa en l’elaboració dels seus trets i desgràcies, en una íntima comprensió basada en la tendresa i la sinceritat total

Professor d’economia política i diputat 1921, defensà la concepció clàssica de la moneda i de l’economia, basada en un pressupost equilibrat que evités la inflació i el dèficit Catòlic conservador, fou influït per les doctrines polítiques integristes i pel pensament de Charles Maurras Es declarà nacionalista, antimarxista i partidari d’una societat corporativista i paternalista, en la qual els treballadors havien d’estar associats als terratinents i als empresaris El cop d’estat del 1926 el féu ministre de finances, però dimití poc després Cridat novament pel president Carmona 1928, en un any…

Han presentat els muntatges Olles 1992, Perego y el barón de dolores 1993, Històries a la carta Peces de petit format Nahaspilla, Barzaj, Fruta, A Clarita, Influjo, Alera 1993, Imprevist 1994, Scénario 1995, Sugestiones i Coetes 1996

Estudià a Salamanca Les seves ampliacions, glosses i traduccions de Fernán Pérez de Oliva, Luis Mexia i Lluís Vives foren publicades el 1546 Obras Anà a Mèxic, on fou cronista de la capital, canonge i rector de la Universitat És autor d’una important Crónica de la Nueva España 1914

Monjo de San Millán de la Cogolla 1629, fou abat de Jerez i de San Millán, i general de la congregació vallisoletana Nomenat bisbe de Barcelona, intervingué en actitud pacificadora en diversos conflictes El 1689 fou president de la generalitat

Filla de Prudenci Bertrana , estudià música amb Joan Llongueres El 1923 anà a Suïssa a ampliar la seva formació musical Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat, amb qui es casà dos anys després i al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys 1926-29, des d’on envià cròniques i reportatges a D’Ací d’Allà De tornada a Catalunya, el viatge li forní el material per a les seves primeres narracions,  Paradisos oceànics 1930 i Peikea , princesa caníbal i altres contes oceànics  1934, i per a la primera novella, L’illa perduda 1935, escrita conjuntament amb el seu pare Afiliada a…

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902