Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat…

L’any 1939 s’exilià a Montpeller En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie 1968-76 Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC

Fou classicista, modern, amb tendència manierista Autor del monument a Miquel Servet Viena, 1907-10 i de La jeune fille à la draperie Musée d’Art Moderne, París 1913

Pertangué a la diòcesi de Lleida, i posteriorment passà a la de Barbastre Lloc de naixement de Miguel Servet   Dins el seu terme hi ha el monestir de Sixena

Professor d’anatomia a París i traductor dels clàssics de la medicina, influí sobre Miquel Servet i Andreas Vesal Perseguit perquè era luterà, es retirà a Estrasburg 1544 i treballà com a metge pràctic És un dels grans precursors del renaixement de l’anatomia

Entusiasta de la cultura europea, sobretot de la francesa, que influí sobre la seva obra, la difongué a través del diari Servet-i-Fünün , amb l’ajut d’un grup d’intellectuals pertanyents, com ell, a la “nova literatura” De la seva producció cal destacar Bir olünün defteri ‘Diari d’un home mort’, 1889, Ferdi ve şürekâsi ‘Ferdi i companyia’, 1894, Mavi ve siyah ‘El blau i el negre’, 1897 i sobretot Aşk-i memnu’ ‘L’amor prohibit’, 1900

Estudià a Canterbury, Cambridge i Pàdua Es féu famós amb el llibre Exercitatio anatomica de motu cordis et sanguinis in animalibus Frankfurt, 1628, on descriví per primera vegada la circulació major de la sang Carles I el nomenà metge de la cambra reial i l’uní al seu destí atzarós fins que, el 1646, Harvey pogué tornar a Londres El 1651 publicà el resultat de les seves investigacions embriològiques, Exercitationes de generatione animalium Malgrat les aportacions anteriors de Servet i Cesalpino, hom li reconeix la prioritat en el descobriment del moviment circular de la sang

Basat en les tradicions de l’humanisme i de la filosofia italiana del Renaixement, hi conflueixen l’antitrinitarisme de Miquel Servet, l'anabaptisme i una interpretació racionalista del cristianisme Nega els sagraments La salvació no ve del sacrifici de Jesucrist acceptat pel Pare, sinó de la imitació de Jesús per l’esforç ètic Esforç i obediència que porten l’home al veritable coneixement de Déu unitari unitarisme i de Jesús, home divinitzat, que garanteix la resurrecció dels homes que imitin la seva vida El rigorisme moral i la solidaritat evangèlica completa no eren obstacle…

Considera com a salvífica, no pas la mort de Crist, sinó la seva doctrina Un dels primers defensors d’aquesta doctrina fou Miquel Servet Teoria anàloga a la del socinianisme, els seguidors es constituïren església independent a Transsilvània entre el 1566 i el 1588 per obra de GBiandrata i FDavid, en la doctrina del qual s’inspiraren també alguns grups sabatistes sabatisme Els unitarians anglosaxons, més directament influïts per la doctrina de Socini, no s’organitzaren fins a la segona meitat del s XVIII, per obra de GBilde a Amèrica es difongué s XVIII sobretot com a doctrina,…

El 1548 s’adherí públicament a la reforma i collaborà amb Calví Fou professor de teologia a l’acadèmia protestant de Ginebra i, a la mort de Calví, en fou nomenat rector Participà en el colloqui de Poissy 1561 i fou president del sínode de La Rochelle 1580 En les obres Confession de la foi chrétienne 1560 i Tractationes theologicae 1570-82 es mostrà seguidor fidel de Calví Escriví l’encomiàstica Vita Calvini 1564 i Histoire eclésiastique des Églises réformées au royaume de France 1580 Publicà el text grec del Nou Testament 1565, considerat la primera edició crítica, per a la qual consultà…