Resultats de la cerca

Educat a la sinagoga d’Amsterdam, en fou expulsat per les seves idees Zelós de la seva independència ideològica, es marginà de totes les confessions religioses i també dels medis universitaris, vivint pobrament de la seva professió de rellotger i sovint de la caritat d’alguns amics Imbuït de l’exigència matematicoracionalista, que tant l’impressionà en Descartes, perseguí tot rastre d’arbitrarietat en la concepció de la realitat res no pot no ésser necessari, determinat Aquesta convicció és la raó fonamental de la seva hostilitat a tot el sobrenatural i el lliure entès com a quelcom que…

Ja al s XVII eren d’aquesta opinió —avui seriosament discutida— exegetes com Bonfrère i Spinoza

S'oposa a l’ateisme en la mesura que aquest redueix Déu al món Hegel atribuí l’acosmisme a Spinoza, i Fichte acceptà que el seu sistema fos anomenat acosmista

Fou rabí d’Amsterdam 1626-39 i 1649-93 i primer rabí de la comunitat sefardita establerta a Pernambuco, Brasil 1642-1649 És autor d’una Paráfrasis comentada sobre el Pentateuco 1681 Fou qui donà lectura pública a l’excomunió de Spinoza

Fill d’hebreus, inicià la carrera rabínica És autor de la biografia Spinoza 1837 i de la novella històrica Dichter und Kaufmann ‘Poeta i comerciant’, 1840 El seu estil és vigorós i realista És autor de Schwarzwälder Dorfgeschichten ‘Contes rurals de la Selva Negra’, 1843-54, sentimentals i moralitzadors

Educat en l’ortodòxia jueva, estudià filosofia a les universitats de Marburg, Hamburg i Friburg, on fou deixeble de Husserl Posteriorment desenvolupà la seva carrera docent als EUA, sobretot a la Universitat de Chicago Hom pot distingir tres períodes en la producció de Strauss una primera etapa d’erudició, amb obres com Die Religionskritik Spinozas ‘La crítica de la religió a Spinoza’, 1930, en la qual, tanmateix, ja assenyala l’eix de la seva reflexió el diàleg entre raó i revelació En la segona etapa, marcada per l’estudi de Maimònides i l’aprofundiment de Spinoza…

Es distingí de la seva generació la del 80, esteticista, pel seu compromís polític Conreà una poesia sensitivista que arribà fins a les possibilitats límits de la llengua i intentà de crear una poesia èpica socialista Les seves obres principals són Mei ‘Maig’, 1889 i el recull Pan 1912 Fou un teòric marxista de tendència esquemàtica i doctrinària Traduí Spinoza

A partir del 1860 es dedicà a la realització d’escultures de petit format, i des del 1870 creà obres de dimensions més grans, de temàtica històrica i d’un verisme expressionista de dens contingut psicològic Pere I 1872, Ivan el Terrible 1875, Sòcrates 1875, Spinoza 1882, Crist jutjat pel poble 1874 És representat a la Galeria Tret'akov de Moscou

L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals Descartes considera sis passions fonamentals o primitives admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa, mentre que Spinoza només parla de tres desig, joia i tristesa, a les quals redueix totes les altres

La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata , expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims