Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Taixkent

Madrassa Kukeldash, Taixkent
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’Uzbekistan i de l’oblast’ homònima.
Situada a la vall de Čirčik, té indústria mecànica, del metall i lleugera Hi termina l’oleoducte Dzarzak-Bukhara-Taixkent Centre d’ensenyament superior Centre comercial de les rutes de caravanes entre Europa i Orient, fou conquerida pels àrabs segle VIII i pels mongols segle XIII Més tard fou annexada pel kanat de Kokand 1814 i pels russos 1865, que la convertiren en capital de la nova governadoria general del Turquestan i construïren una nova ciutat europea al costat de la primitiva
Islam Karimov
Política
Polític de l’Uzbekistan.
Estudià enginyeria a Taixkent En 1960-66 treballà en la indústria aeronàutica i, posteriorment, a l’oficina de planificació de la República Ministre de finances de l’RSS de l’Uzbekistan 1983, escalà els graons de la jerarquia del PCUS local, del qual el 1989 fou designat president Elegit president de la República el 1990, a l’agost del 1991 declarà la independència de l’Uzbekistan, i des d’aleshores es mantingué en el poder El 1995 i el 2002 convocà referèndums denunciats, com també totes les eleccions, per les irregularitats, que li permeteren perllongar el mandat Adduint l’…
Olmaliq
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Taixkent, al SE de Taixkent, Uzbekistan.
Indústria metallúrgica
Samarcanda

Madrassa a la plaça Registan, Samarcanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, a l’Uzbekistan.
Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa…
Ezras Asratovič Asratyan
Medicina
Neurofisiòleg armeni.
Fou deixeble de Pavlov, la teoria dels reflexos condicionats del qual perfeccionà Professor a l’institut mèdic de Taixkent 1941-43, dirigí posteriorment el laboratori de neurofisiologia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Els seus treballs se centraren en el sistema nerviós central i les connexions corticoviscerals Fisiologia del sistema nerviós central 1953, Funcionament i regulació del cervell 1963 i Assaig sobre les activitats nervioses superiors 1977 són algunes de les seves publicacions
Čirčiq
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Taixkent, a l’Uzbekistan.
Situada a la vall del riu Čirčiq, afluent del Syrdarja, té indústria electroquímica, maquinària agrícola, indústria química i materials per a la construcció Sorgí el 1935, en ésser construïda la central hidroelèctrica al riu Čirčiq
Angren
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Taixkent, Uzbekistan, vora l’Akhangaran.
Mines de carbó Gasificació subterrània
Vitor Barbosa Ferreira
Futbol
Futbolista brasiler conegut amb el nom de Rivaldo.
Hàbil migcampista esquerrà, amb un potent xut a porta Procedent del Palmeiras brasiler i pràcticament desconegut a Europa, el 1996 fou fitxat pel Deportivo de la Corunya, on protagonitzà una gran campanya, i l’any següent, de manera sorprenent, pel Futbol Club Barcelona 1997-2002, que pagà 24 milions d’euros al Deportivo, en concepte de rescissió de contracte Amb el Barcelona jugà 235 partits, marcà 124 gols i guanyà la Lliga 1998, 1999, la Copa del Rei 1998 i la Supercopa d’Europa 1997 Posteriorment jugà amb el Milan 2002-04, el Cruzeiro Esporte Clube 2004, l’Olimpiakós 2004-07, l’AEK d’…
,
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…