Resultats de la cerca

Situada a l’altiplà iranià, a 1230 m alt, prop dels vessants meridionals de l’Elburz, és cruïlla de comunicacions entre la Mediterrània i l’Orient, la qual cosa n’ha afavorit el comerç i el desenvolupament industrial Té indústria tèxtil llana i cotó, tabac, muntatge d’automòbils, ciment, vidre, cuir i calçat, pneumàtics i una gran refineria de petroli unida per oleoducte als jaciments d’Ahwaz i Masjed Soleymān És el centre econòmic i cultural del país el barri modern, al nord 1925, contrasta amb els barris del sud, antics, típicament orientals, de carrers estrets i cases velles apilonades L’…

La capital és Teheran

Stalin hi prometé d’iniciar una ofensiva a l’E coincidint amb la invasió de França Hom hi tractà també de la desmembració d’Alemanya, amb el trasllat de la frontera polonesa a l’Oder-Neisse, dels estats alemanys que hom havia de crear i de l’organització de les Nacions Unides

Fill i successor de Muḥammad Shah Després d’un frustrat atemptat 1852 contra ell instigat pels seguidors del Bab executat el 1850, reprimí durament el babisme el foragità pràcticament de Pèrsia Ocupà Herat 1856, d’on la Gran Bretanya l’obligà a retirar-se Així mateix, pel tractat de París 1857, renuncià a les seves reivindicacions a l’Afganistan aconseguí, però, més tard, una part del Sīstān 1872 Procurà el desenvolupament econòmic del país construcció del ferrocarril, establiment de l’Imperial Bank of Persia, establiment del telègraf, explotació minera, etc, sovint frenat per la manca de…

Per salvar la bancarrota signà diversos crèdits amb Rússia La forta influència russa i britànica provocà una reacció nacionalista que l’obligà a promulgar una constitució 1906 que instaurà el parlament a l’Iran 1906

Fou ministre de Justícia 1920, de Finances 1921 i d’Afers Estrangers 1923 i diputat 1923-27 Retirat de la política i empresonat 1938-43 amb motiu de la prohibició del partit procomunista Tudeh 1949, fundà el Front Nacional Primer ministre 1951, nacionalitzà el petroli 1952 i assolí plens poders, però fou deposat 1953 pel general Zahedi d’acord amb la CIA i jutjat La pena de mort li fou commutada per presó

Participà activament en el moviment revolucionari com a escriptor fou molt celebrada una cassida seva contra el colonialisme anglès i com a polític Fundador de la revista “Naw Bahār” 1909, formà part des del 1917 de la societat literària Danishkadeh, que propugnava el retorn formal als clàssics Fou professor a la universistat de Teheran i ministre d’educació nacional 1946 És autor d’un divan d’estil molt tradicional, malgrat que no rebutjà la parla i els dialectalismes moderns, i de diversos estudis sobre lingüística i política

Fill i successor de Reza I de l’Iran, de la dinastia Pahlawī , estudià a Teheran i a Suïssa Entronitzat el 1943, menà una política declarada d’occidentalització que li comportà l’animadversió del clergat xiïta del país el qual, emparant-se en l’autoritarisme i la corrupció del seu règim, organitzà l’oposició i la revolta popular que finalment l’enderrocà per a instaurar una teocràcia islàmica a l’Iran 1979 Estigué casat amb la princesa Fawzieh d’Egipte de la qual es divorcià el 1948, amb Soraya Bakhtiari 1951 divorci el 1958 i amb Farah Diba 1959, de qui tingué Reza, nascut el…

El 1994 i el 1995 guanyà les medalles d’Or de les Olimpíades Internacionals de Matemàtiques per a estudiants no universitaris El 1999 es graduà a la Universitat Tecnològica de Sharif Teheran i posteriorment ingressà a la Universitat de Harvard, on preparà la tesi doctoral amb Curtius McCullen 2004 En 2004-08 treballà al Clay Mathematics Institute i fou professora a la Universitat de Princeton Aquest darrer any s’incorporà com a docent a la Universitat de Stanford El seu camp d’estudi se centrà en la topologia de dimensió baixa, i una de les seves primeres aportacions destacades fou la…

Després d’una etapa dedicada a la publicitat, debutà en el cinema amb el curtmetratge neorealista Nan va Koutcheh ‘El pa i Alley’, 1970 Posteriorment dirigí, entre d’altres, els llargmetratges  Lebassi Baraye Arossi ‘Un vestit de casament’, 1976, Rah Hal-e Yek ‘Solució número 1’, 1978, Hamsarayan ‘El cor’, 1982, Khane-ye doust kodjast 'On és la casa del meu amic', 1987, que el donà a conèixer internacionalment, i Mashgh-e Shab ‘Deures’, 1989 Però l’èxit internacional li arribà amb Close-up 2010, Zendegi va digar hich 'La vida, i res més', 1992,  Zire darakhatan zeyton ‘A través de les…