Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Codi Teodosià
Història del dret
Col·lecció de lleis romanocristianes promulgades des de Constantí elaborada per inspiració de Teodosi II.
Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué…
Nummi Emilià Dextre
Història
Noble romà, fill de Pacià, bisbe de Barcelona.
Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus , on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia , que s’ha perdut Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395 És l’única data certa que hom en coneix Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats Els fragments de Cronicó de Dextre , publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error
Recared I
Història
Rei visigot (586-601).
Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat solemnement en el…
Teodosi II
Història
Emperador romà d’Orient (408-450).
Fill i successor d’Arcadi De caràcter feble, visqué sota les influències del seu tutor Antemi, de la seva germana Pulquèria, que fou associada al govern com a augusta 414, i de la seva muller Atenaida, filla del filòsof Leonci, batejada amb el nom d’Eudòxia i exiliada anys més tard El seu govern es distingí més per les arts diplomàtiques que no pas per les militars Tingué qüestions amb els vàndals 439 i lluità amb els perses, que entraren a l’Imperi els huns travessaren el Danubi, devastaren Tràcia i s’encaminaren a Constantinoble Teodosi pactà amb aquests una pau humiliant els cedí terres al…
dret occità
Dret
Dret propi d’Occitània.
Fonamentat en el dret romà, fou molt influït pel dret visigòtic, pel canònic i pel franc N'és la característica fonamental el fet d’ésser escrit, enfront del dret francès costumista La installació del poble visigòtic en terres d’Occitània deixà una forta empremta germànica a les institucions romanes plenament vigents, puix que aquestes terres eren fortament romanitzades Els visigots redactaren la primera síntesi sistemàtica de les legislacions en vigor amb el famós Breviari d’Alaric 506, redactat a Agde, que resumeix el dret romà teodosià aplicable als galloromans La societat occitana lluità…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
art català

Pintures rupestres del Cogul
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…