Resultats de la cerca

Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram Entre les seves…

Carlemany la reorganitzà i hi aplegà els millors intellectuals de l’època l’anglosaxó Alcuí , que en fou mestre entre el 782 i el 804, l’hispà Teodulf d’Orleans, Pau Diaca, Pere de Pisa, Arn de Salzburg, Eginald, Angilbert, etc Començant per l’emperador, que era anomenat David, cadascú hi tenia un sobrenom literari o escripturístic Ovidi, Flaccus, Homer, etc L’ensenyament tendia a preparar funcionaris hàbils en les lletres i en l’administració de l’Imperi És la primera realització cultural d’una certa importància de l’època medieval

Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de…

El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert…

Situada a la vora del riu Bòrnha, afluent del Loira Està dominada per la Roca Cornelha, que posseeix una monumental imatge de la Mare de Déu És eminentment industrial, amb indústries alimentàries i de licors, i també de la confecció Són famoses, sobretot, les puntes de coixí, conegudes des de l’edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als segles XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducció de nous models al segle XX el treball de les puntes és fet gairebé tot a màquina Ciutat de pelegrinatges durant l’edat mitjana, molts tractadistes han vist una influència…

Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800…

Es caracteritza pel retorn a formes clàssiques, per la persistència de temes merovingis, l’adaptació de temes irlandesos i l’assimilació d’idees provinents de Bizanci i d’Orient pel nord d’Itàlia En arquitectura, l’art carolingi introduí les esglésies amb pòrtic i torres frontals Corvey, Westfàlia, 885, les criptes situades quasi al mateix nivell de la nau Saint-Germain d’Auxerre, els deambulatoris i els pilars cruciformes que preparen la volta Cal destacar la capella rodona d’Aquisgrà i les basíliques de Saint-Denis 775, Fulda 819 i Centula Saint-Riquier, Picardia, 799 No s’ha conservat cap…

Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…

Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…

Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…