Resultats de la cerca

La capital és Middelburg 45615 h 2001 Comprèn l’estuari de l’Escalda, amb les illes Walcheren, Zuid-Beveland, Noord-Beveland, Tholen i Schouwen, la península de Sint-Philipsland i la regió continental del Flandes zelandès És un territori pla, format per argiles alluvials, protegit de la mar per les muralles dels dics Els recursos econòmics es basen en l’agricultura amb conreus de bleda-rave, fruiters i farratge i la ramaderia La indústria hi és pràcticament inexistent Les ciutats són petites, i bé que Middelburg és la capital, el centre principal és Vlissingen Habitada pels celtes, fou…

La geografia física  Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…

És natural de Nova Zelanda i forneix la fibra del mateix nom

Situada en un estret istme entre el golf de Hauraki, al nord-est, i el Manukau Harbour, al sud-est el clima és humit i fred És un centre industrial, comercial i d’ensenyament Universitat d’Auckland 6 790 estudiants 1968 Fundada el 1840 pel governador William Hobson, Auckland esdevingué la seu del govern de Nova Zelanda fins que fou substituïda per Wellington l’any 1865

La seva obra és una exploració dels sentiments d’angoixa i d’estranyesa de personatges marginats a causa de trastorns psicològics En destaca el volum de narracions The Lagoon 1951, les novelles Scented Gardens for the Blind 1964, Intensive Care 1970 i The Carpatians 1988, i la trilogia autobiogràfica formada per To The Island 1982, An Angel at my Table 1984 i The Envoy from Mirror City 1985

És autora de les novelles Spinster 1958 i Teacher 1963, i de l’autobiografia I Passed this Way 1980, on s’expressen les contradiccions entre la cultura maori i l’occidental

La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes muntanyoses…

El 1830 inicià la colonització de l’Austràlia Meridional, a base de vendre petites parcelles de terra a preus elevats, per tal de fixar-hi els colons i alhora acumular capital que atragués més immigració L’especulació el féu fracassar, i orientà aquella àrea cap a la ramaderia Passà aleshores a Nova Zelanda i n'inicià la colonització 1837

Dedicà els seus primers estudis als maorís de Nova Zelanda, però fou entre els indígenes polinesis de l’illa de Tikopia on dugué a terme el seu treball de camp més exhaustiu, del qual sortiren We, the Tikopia 1936, The Work of the Gods in Tikopia 1940 i Social Change in Tikopia 1959 Fou professor a la London School of Economics 1932-68 i, des del 1949, membre de la British Academy Considerat un dels exponents més destacats de l’antropologia social britànica, dins d’aquest corrent insistí en la necessitat de contemplar la realitat social des d’una perspectiva històrica

Amb una superfície de gairebé 80 km 2 , és el segon llac més gran de l’illa La ciutat de Rotorua  és a l’extrem sud, i la de Ngongotaha, a la riba est És format sobre el cràter del volcà Rotorua, a la zona volcànica de Taupo A prop, al voltant del volcà en actiu de Tarawera Mountain , hi ha altres petits llacs i piscines naturals d’origen volcànic Nombrosos rius i rierols alimenten el llac, d’un color groc verdós a causa de les seves aigües sulfuroses