Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Aina
Música
Grup català de hardcore
amb influències melòdiques, format a Barcelona a l’inici del 1995.
El 1996 s’estabilitzà la formació que mantingué el grup fins que es dissolgué, el 2003 Pau Santesmasses bateria, Artur Estrada veu i guitarra, Xavier ‘Titi’ Sola guitarra i Álvaro Sola baixista La intensitat dels seus concerts en directe i l’impacte de les seves composicions els convertiren en un grup de referència del rock independent de l’Estat espanyol amb projecció en els circuits de hardcore internacionals d’Europa i dels EUA La seva discografia, editada pel segell barceloní BCore, la formen els elapés Sevens 1996, Aina 1999 i Bipartite 2001
Aina Moll i Marquès

Aina Moll i Marquès (2012)
© CCMA
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lingüista.
Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació sobre temes…
,
Aina Calvo i Sastre
Política
Política i pedagoga.
Filla de militar, tot i que nasqué a Mallorca passà bona part de la seva infància a Saragossa, d’on tornà el 1983 Es doctorà en ciències de l’educació a la Universitat de les Illes Balears, amb la menció de doctora europea 1997, i n’és professora titular del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació Començà a militar al PSIB-PSOE el 2003 i aquell mateix any fou elegida diputada del Parlament de les Illes Balears Entre el 2004 i el 2006 ocupà, a Madrid, el càrrec de sub-directora general de Cooperació i Promoció Cultural al Ministeri d’Assumptes…
Francina Aina Cirer i Carbonell
Cristianisme
Monja fundadora.
De família pagesa i sense cap estudi, el 1851 fundà al seu poble una congregació de germanes de la caritat per tal de servir els malalts, instruir les nenes i ensenyar-los la doctrina El 1890 les seves monges foren incorporades, per decret del bisbe Cervera, a la Congregació de Germanes de la Caritat de Felanitx El 1989 fou beatificada per Joan Pau II
Santa Anna d’Alcúdia
Antiga església
Antiga església del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), construïda al segle XIII a l’indret de les ruïnes de l’antiga Pollentia
.
Damunt el portal hi ha una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Bonanova
Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Congrés lingüístic celebrat el 1986, organitzat per les principals institucions dels territoris de parla catalana i sota la presidència d’Antoni Maria Badia i Margarit.
Es constituïren set seccions d’estudi que s’establiren en diferents indrets Plantejaments i processos de normalització lingüística, coordinada per Aina Moll Lleida Mitjans de comunicació i noves tecnologies, coordinada per Francesc Vallverdú Perpinyà Sociologia de la llengua, coordinada per Modest Reixach Girona Llengua i dret, coordinada per Josep M Puig i Salelles Andorra Lingüística social, coordinada per Isidor Marí Illes Balears Ensenyament, coordinada per Joan Martí Castell Tarragona, i Història de la Llengua, coordinada per Antoni Ferrando València Hi hagué representants de totes les…
Corea
Nucli situat dins del barri del Camp Redó, a Palma (Mallorca).
Conjunt d’habitatges socials construïts pel règim franquista l’any 1954 D’un bon principi se l’anomenava Generalísimo Franco però aviat passà a ser conegut popularment com Corea Constava de 568 pisos projectats per l’arquitecte Antoni Roca Cabanellas i ocupen una zona de 22000 m 2 Els pisos, actualment força degradats, oscillen entre els 30 i els 50 m 2 Diferents equips de govern de l’Ajuntament de Palma hi començaren projectes de rehabilitació o d’enderroc, però no se n'enllestí cap El batlle Mateu Isern PP aturà l’últim intent de rehabilitació que promogué la socialista Aina Calvo
pronòstic
Literatura
Gènere literari popular consistent en un calendari o almanac en què hom pronostica el temps que farà en les diverses èpoques de l’any i que inclou a vegades prediccions polítiques o sociològiques, en vers o en prosa, de tipus propagandístic.
Entre els precedents, cal esmentar les profecies polítiques, que arribaren fins al s XVII profecia, sovint amb el nom ja de pronòstic A Barcelonaper exemple, foren publicats, fulls volants contraris a Felip V, en vers i en català, com a auguris, donats per un ermità 1706 o per una gitana 1707 A Castella foren cèlebres els de Diego de Torres y Villarroel Durant el s XVIII el gènere adquirí especial popularitat a les Illes Balears amb el Pronòstic diari , publicat a Maó anualment del 1776 al 1837, que a partir del 1791 contenia un pròleg, en vers, a manera de judici de l’any, i sobretot els…
Mateu Isern i Estela
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1981, s’especialitzà en dret comunitari europeu i bancari El 1982 exercí de jutge substitut al Jutjat de Districte número 1 d’Eivissa i l’any següent entrà a treballar com a tècnic a la conselleria de turisme del Govern de les Illes Balears El 1984 ingressà a l’assessoria jurídica del Banc de Crèdit Balear SA, que dirigí deu anys més tard El 1992 obrí el seu propi despatx especialitzat en dret bancari i concursal, i desenvolupà una activitat professional privada fins que el 2011 fou escollit candidat a la batllia de Palma pel PP, formació on…