Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
excusa absolutòria
Dret penal
Causa legal que exclou la responsabilitat criminal; són corrents les atorgades a favor dels parents pròxims quan entre ells es produeixen furts, defraudacions o danys, o dels rebels o sediciosos que es dissolen o se sotmeten a l’autoritat legítima a la primera intimació.
denúncia falsa
Dret penal
Delicte consistent en l’atribució a una persona d’uns fets que, si fossin certs, constituirien delicte perseguible d’ofici davant una autoritat judicial.
Per a actuar contra el fals acusador cal que hi hagi una sentència absolutòria dels fets imputats
antecedents penals
Dret penal
Relació de condemnes penals dictades contra una persona.
L’existència d’antecedents penals, que normalment consten en un registre especial, constitueix la circumstància agreujant de la responsabilitat penal de reincidència a més, pot produir, segons quins siguin els delictes comesos anteriorment, d’altres efectes legals inhabilitat per a ésser tutor i protector i per a ésser testimoni en els testaments, incapacitat per a succeir per causes d’indignitat, exclusió de l’exercici de determinats càrrecs públics i d’altres Els antecedents es cancellen per mort de l’interessat, si té 70 anys d’edat i no compleix condemna o no és sotmès a procediment…
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel compliment d’un…
Arnau Sescomes
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial En el camp…
Alexandre Rosell i Feliu
Alexandre Rosell i Feliu
© FC Barcelona
Esport general
Empresari i dirigent esportiu conegut per Sandro Rosell.
Llicenciat en administració d’empreses i Master of Business Administration per ESADE, fou responsable comercial a l’Orient Mitjà de la companyia perfumera Myrurgia Els anys 1990-92 fou cap del departament de patrocinadors internacionals del COOB 92 , i l’any següent fou designat gerent d’ISL, agència oficial de patrocini del COI , la FIFA i altres organismes esportius Posteriorment fou responsable de màrqueting esportiu de Nike a Espanya i Portugal 1996-99 i Llatinoamèrica 1999-2002, càrrec des del qual contribuí a què aquesta multinacional esdevingués patrocinadora del FC Barcelona el 1998…
,
absolució
Dret processal penal
Resolució judicial per la qual hom decideix la no actuació de la pretensió punitiva (i la de rescabalament en el seu cas), deduïda per les parts acusadores per tal com el fet judicat no constitueix delicte o perquè no hi ha relació entre aquestes i l’imputat, o bé per insuficiència de proves o per concurrència de causes d’inimputabilitat, justificació o excusa absolutòria.
És la terminació completa i absoluta del judici criminal
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…