Resultats de la cerca
Es mostren 734 resultats
posició absoluta
Fonètica i fonologia
Posició d’un so que interromp una pausa llarga (posició inicial absoluta) o que la precedeix immediatament (posició final absoluta).
salinitat absoluta
Geografia
Fracció de massa de material dissolt en aigua de mar que s’expressa en g/kg.
Si la composició és igual a la composició de referència de l’aigua de mar la salinitat absoluta és igual a la salinitat de referència En general, però, no tenen perquè ser iguals i caldrà tenir en compte les variacions en la composició de l’aigua de mar La salinitat absoluta és una variable clau en oceanografia ja que juntament amb la temperatura i la pressió determina la densitat de l’aigua de mar Precisament, la nova equació d’estat de l’aigua de mar TEOS-10 substitueix la salinitat pràctica per la salinitat absoluta com un dels seus arguments
magnitud absoluta
Astronomia
Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra.
La magnitud absoluta M és relacionada amb la magnitud aparent m per la fórmula M = m + 5 log 1 0 D, D essent la distància de l’astre a la Terra mesurada en parsecs Pel fet de suposar tots els estels a una mateixa distància, el coneixement de la magnitud absoluta de dos estels permet de conèixer la relació entre llurs lluminositats reals
lluminositat absoluta
Astronomia
Flux energètic total emès per un astre.
És anomenada també lluminositat veritable o intrínseca i hom la mesura numèricament mitjançant la magnitud absoluta
atmosfera absoluta
Física
Per contraposició a l’atmosfera relativa, expressió per a indicar que les pressions són mesurades en atmosferes a partir del zero de pressions.
La pressió atmosfèrica només té el valor d’una atmosfera absoluta quan el seu valor és 760 mmHg a la temperatura de 0°C
pobresa absoluta
Sociologia
Privació de recursos que pateixen certs individus i que pot posar en perill, fins i tot, la pròpia supervivència.
construcció absoluta
Gramàtica
Construcció que, en una proposició, no depèn sintàcticament de cap element concret.
forma absoluta
Fonètica i fonologia
Forma fonètica considerada aïlladament del context, sense sofrir les modificacions que experimenta normalment en el curs de la cadena fònica: l’article elidit l’ en contacte amb vocal.
construcció absoluta
Gramàtica
Construcció formada per un substantiu i un participi que hi concorda, com un incís, deslligada gramaticalment de la resta de la frase, a la qual cal afegir generalment determinacions de tipus temporal, instrumental, etc.
La construcció llatina per excellència és l' ablatiu absolut també hi ha en aquesta llengua construccions de nominatiu absolut i d' acusatiu absolut Hi ha també una construcció de genitiu absolut , pròpia del grec