Resultats de la cerca

Les articulacions posteriors són acústicament greus En català, són posteriors o greus les vocals ǫ, ọ, u i les consonants y, s, z, n, k, g, w

Acústicament, es manifesten com a formants febles entorn de 250 i 2 500 cicles per segon En català hi ha tres fonemes pròpiament nasals /m/, /n/ i /n/

El timbre depèn de factors complexos acústicament nombre d’harmònics que formen el so, llur intensitat i selecció El timbre és modificat per la manera d’atacar o extingir el so

És constituït per un diafragma molt lleuger, generalment de polièster, collocat entre dos elèctrodes acústicament transparents Aquest diafragma és polaritzat amb relació als dos elèctrodes, que creen un potent camp electroestàtic El senyal provinent de l’amplificador s’aplica a aquests elèctrodes mitjançant un transformador, amb la qual cosa es produeixen unes variacions de polarització que forcen el diafragma a desplaçar-se i així es produeix el so

El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols…

La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la respiració en…

Per a aquest fi, la pellícula duu una banda sonora on són enregistrats els diferents sons diàlegs, música i sorolls o efectes especials mitjançant una pista o unes quantes En el cinema sonor, hom empra, per a l’enregistrament del so, generalment el sistema òptic, però en certs casos és utilitzat bastant el sistema magnètic cinematografia, per a la qual cosa la pellícula duu incorporada una pista magnètica, adherida o bé disposada al damunt d’aquella, a un costat del quadre de la imatge L’auditori destinat a efectuar la sonorització ha d’ésser condicionat i adequat acústicament i…

És característica del rus l’oposició entre absència i presència d’aquest tret

Té una gran relació amb l’electrònica També pot ésser considerat una part de l’electroacústica l’estudi de les impressions infrasòniques, que, bé que no són recollides per l’oïda, poden ésser percebudes indirectament vibracions, mareig, excitació nerviosa, etc i poden ésser transformades, recollides i conservades per mitjans elèctrics Bàsicament l’electroacústica comprèn l’estudi i la determinació de la sensació sonora produïda per un transductor electroacústic sensació que comença en el timpà i arriba al cervell i, per tant, a la consciència, la història, els fonaments i les tècniques dels…