Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Charles-Hubert Millevoye
Literatura francesa
Poeta francès.
Es donà a conèixer amb Le danger des Romans 1804, que li valgué el premi de l’Acadèmia de Lió Escriví també les tragèdies Antigone, Saül i Ugolin El recull poètic Élegies 1811 té ja accents romàntics
decasíl·lab
Literatura
Vers compost de deu síl·labes (comptades fins la darrera de les accentuades).
Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la…
accent
Escriptura i paleografia
Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar-ne la quantitat o bé l’accent tònic.
Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna
Adriaan Roland Holst
Literatura
Poeta holandès.
Començà escrivint una poesia que ultrapassa l’experiència vital i s’inclina al misticisme La Primera Guerra Mundial i la filosofia de Spengler li inspiraren visions d’un pessimisme total Tota la seva obra canta, d’una manera tètrica i grandiosa, amb accents gairebé de monotonia exorcitzadora, tot allò que la humanitat ha perdut o renegat Entre les seves obres es destaquen Voorbij de wegen ‘Més enllà dels camins’, 1920, Een winter aan zee ‘Un hivern vora el mar’, 1937 i els quatre volums de la seva Obra completa 1948
música etiòpica
Música
Conjunt de tradicions i de texts musicals del culte litúrgic cristià etiòpic.
El cant etiòpic rebé la influència del copte i, entre altres, del siríac El sistema musical té essencialment tres modes el gueez o mode primitiu, que origina cants molt senzills, l' ezel , de registre greu, emprat en les melodies fúnebres, i l' aray , de registre agut i molt ornamentat La notació, basada en neumes negres i vermells, posseeix també signes gràfics que precisen els nómos , la modalitat i les pauses, així com els punts de descans i els accents El cant comunitari és acompanyat per instruments de vent, de corda i de percussió tambors grossos, timbals, címbals i sistres…
Enric Planas i Durà
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, il·lustrador, vidrier, ceramista i escenògraf.
Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle de Sant Lluc…
música eslava
Música
Música litúrgica dels pobles eslaus de ritu bizantí.
Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia…
prosòdia
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.
Transcripció del mot grec προςωδία acompanyament del cant, qualitat i accent prosòdic, es refereix a les particularitats de la pronunciació, com ara l’entonació, la quantitat, la intensitat l’equivalent llatí ad cantus és el que dóna origen al mot accent Vinculada estretament amb la mètrica, la prosòdia consisteix especialment en l’estudi de la quantitat o de la intensitat de les síllabes En les literatures clàssiques és, doncs, la ciència que permet de distingir les vocals llargues de les breus i que estudia d’altres particularitats pertanyents als elements constitutius dels peus mètrics…
serbocroat
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava del subgrup meridional o balcànic.
És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A aquestes dues…
Antoni Parera Fons
Música
Compositor, pianista, cantautor i productor discogràfic.
Format als conservatoris de Palma i València, rebé lliçons de piano de Rosa Sabater A la seva música, sempre hi són presents els colors mediterranis i els accents de la música tradicional de Mallorca, com també un lirisme de gran intensitat i força comunicativa Amb una àmplia producció de lieds , en el seu catàleg destaquen l’ambiciós cicle Les trente-trois noms de Dieu 2007, sobre un text de Marguerite Yourcenar, i la cantata El rei Jaume I , obra d’encàrrec del Consell de Mallorca, estrenada l’any 2004 a la capital balear Com a productor discogràfic, àmbit en què gaudeix d’un…