Resultats de la cerca

La Unió Gremial convocà una assemblea a la qual acudiren una sèrie d’entitats, entre altres, la Cambra de Comerç, la Federació Patronal i Lo Rat Penat A partir d’aquesta assemblea fou creada Acción Valenciana Aquesta entitat lliurà un document al general Primo de Rivera on era demanada la creació d’un organisme supraprovincial Aquesta iniciativa es materialitzà en l’avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana, aprovat per la diputació provincial de València el febrer de 1924 El canvi d’orientació de la política de la Dictadura supressió de la Mancomunitat de Catalunya i el manifest…

Dirigida per José Luis Brea, el primer número aparegué al maig del 1995, centrat en l’obra de Pepe Espaliú i la problemàtica de la desconstrucció en les arts espacials Els números següents han estat dedicats a l’obra de Jordi Colomer i la relació entre arts visuals i música, la Documenta X, Queer art i artistes bascs, l’obra de Pep Agut i la relació entre art i política, la imatge en relació amb el moviment i amb la tècnica i l’obra de José Maldonado

El partit no es declarà republicà, i així englobà la majoria de les forces monàrquiques, les quals se'n separaren el 1933 i formaren Renovación Española El 1933, poc abans de la constitució de la Confederación Española de Derechas Autónomas , José M Gil Robles quedà com a cap del partit

El 1945 ocupà per primera vegada el poder amb l’elecció a la presidència de Rómulo Betancourt 1945-48 i de Rómulo Gallegos 1948 Fou prohibit després del cop d’estat que posà fi al mandat d’aquest darrer 1948 Caigut el dictador Pérez Jiménez 1958, el partit tornà a ocupar el poder amb els presidents Betancourt 1959-64, Raúl Leoni 1964-69, Carlos Andrés Pérez 1974-79 i Jaime Lusinchi des del 1984, en alternança amb la formació demòcrata-cristiana COPEI Partint d’actituds esquerranes, derivà cap a posicions de centredreta els anys 1960-70, i adoptà després una definició socialdemòcrata i s’…

Nasqué de l’oposició conservadora davant del decantament a l’esquerra del Partido Revolucionario Institucional  PRI de Lázaro Cárdenas Des d’un principi tingué el suport de la classe mitjana, d’empresaris i de l’Església catòlica Defensa en general la liberalització econòmica i la reducció al mínim de la intervenció de l’estat Concorregué a les eleccions des del 1943 i es convertí en el principal partit d’oposició al PRI, les pràctiques fraudulentes del qual denuncià reiteradament En un segon pla de l’escena política des de la reforma d’Echeverría 1976, donà suport a les polítiques de Salinas…

Els seus principals dirigents eren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc El 1932 publicà el setmanari Acción i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radicalsocialistes i amb Acció Catalana Republicana Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana abril del 1934 es fusionà amb els radicalsocialistes dins el Partit Republicà d'Esquerra

Exiliat diverses vegades per les seves activitats contra la dictadura 1928-36 i 1938-41, fou un dels fundadors del partit Acción Democrática 1941 i presidí la junta revolucionària que enderrocà el president de la república, general Isaías Medina Angarita 1945 Dimití com a president el 1948, però un cop militar deposà el seu successor i Betancourt hagué d’exiliar-se novament 1948-58 El 1958 fou elegit per sufragi universal president de la república veneçolana Durant el seu govern menà una política de reformes moderades i perseguí l’extrema esquerra El succeí a la presidència Raúl Leoni 1964,…

Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció localista en…

Llicenciat en dret 1938 i doctorat en ciències polítiques 1939, durant la seva època d’estudiant fou secretari general de la Juventud de Acción Católica En 1941-44 fou diputat pel partit Acción Nacional, i en 1945-48 ocupà el càrrec de fiscal general, que dimití per desavinences amb l' Acción Democrática de Rómulo Betancourt , aleshores en el poder El 1946 fundà el Comité de Organización Política Electoral Independiente COPEI, d’ideologia socialcristiana, pel qual fou elegit diputat en l’assemblea constituent 1946-47 Arran de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1952-58, fou empresonat el…

Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…