Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
acne

De dalt a baix, formació de l’acne
© Fototeca.cat
Patologia humana
Afecció de l’aparell pilosebaci, motivada per una infecció dels barbs o per una inflamació de les glàndules sebàcies, que produeix lesions sobreelevades i pustuloses.
L' acne comuna és deguda a irregularitats endocrines que, en provocar un augment de la quantitat de certes substàncies hormonals circulants en la sang, alteren el capteniment de l’aparell pilosebaci Apareix primordialment a la pubertat i en els anys de la primera joventut, i cedeix espontàniament una vegada arriba la maduresa L' acne pustulosa , l' acne indurada , l' acne flegmonosa o l' acne excoriada són variants de l’acne comuna en les quals ha aparegut, de més a més, un procés pustulós, d’induració, flegmonós o d’excoriació Amb quadres clínics diferents, i també per causes…
acniforme
Semblant a l’acne.
seborrea
Patologia humana
Trastorn de la secreció de les glàndules sebàcies i sudorípares de la pell, principalment del front i de la cara, caracteritzat per l’augment d’aquesta secreció, acompanyat sovint d’hipertròfia glandular.
Acompanya certes dermatosis, a les quals dóna caràcters especials, i afavoreix l’aparició de l’acne
bromisme
Patologia humana
Accident tòxic provocat per l’administració o ingestió de brom i els seus composts, en particular pel bromur de potassi.
El bromisme crònic es caracteritza per dispèpsia, rinitis, acne el bromisme agut, per cefalàlgia, exantema, bronquitis, conjuntivitis, sopor i coma
criocauterització
Medicina
Cauterització per congelació local.
Mitjançant l’ús de substàncies criogèniques diòxid de carboni o nitrogen líquid, principalment és possible de tractar lesions inflamatòries acne, desprendiment de retina, etc, cicatricials queloides i degeneratives nevus, berrugues, angiomes, etc
barb
Medicina
Massa petita de matèria sebàcia que obtura el conducte excretor d’una glàndula sebàcia cutània.
La part més exterior del barb és de color fosc i constitueix l’anomenat punt negre , present sovint a la cara i a l’esquena de les persones de pell greixosa pot ésser extret per pressió La proliferació de barbs es denomina acne punctata
cinema uruguaià
Cinematografia
Cinema produït a l’Uruguai.
La introducció del cinema a l’Uruguai data del 1896, i ja dos anys després fou produït un primer documental per Félix Oliver, bé que durant el període mut l’activitat fou molt escassa Solament es destaquen Almas en la costa 1923, de JA Borges, Del pingo al volante 1928, de R Kouri, i sobretot El pequeño héroe de Arroyo de Oro 1929, de C Alonso L’arribada del sonor no augmentà la producció, fet que contrasta amb la inquietud que es desvetllà en els cineclubs cap al 1948, que provocà l’aparició d’una nova generació de cineastes renovadora del cinema uruguaià E Hintz, JJ Gascue, F Musitelli, J…
astringent
Farmàcia
Cosmètica
Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer pólvores per a…
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…