Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
acollida
Acolliment.
pla d’acollida
Educació
Pla que han d’elaborar els centres docents per a acollir l’alumnat que arriba a les escoles de Catalunya procedent d’altres països amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Segons el pla, el centre ha de programar les actuacions i estratègies necessàries per a facilitar la integració escolar d’aquest alumnat i hi ha d’incloure un suport individualitzat —o en petit grup si coincideixen més d’un alumne de característiques i necessitats anàlogues— per a accelerar l’aprenentatge del català i possibilitar, així, la seva participació en les activitats educatives ordinàries
centre d’acolliment
Dret civil català
Centre d’atenció a la infància que ofereix serveis residencials d’estada provisional mentre es decideix la mesura d’acolliment més adient per al menor.
Aquests centres donen una resposta immediata i transitòria d’acollida al menor que es troba en una situació de desemparament El menor en aquesta situació normalment s’ha de separar del seu entorn familiar, cosa que fa que els centres d’acolliment tinguin la funció substitutòria temporal de la família Els centres també han de valorar la situació del menor i la de la seva família i proposar la mesura de protecció més adient Un cop adoptada aquesta mesura, el menor sortirà del centre per anar a un centre residencial d’acció educativa o a una família d’acollida, segons cada cas Per a…
acolliment
Dret aragonès
Acte de convivència pel qual una persona és acollida a casa d’altri, a canvi del seu treball.
És una institució del dret aragonès, mantinguda per la compilació aprovada el 1925
Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats
Organisme humanitari creat el 1951 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, a la qual és sotmesa, per a oferir protecció internacional als refugiats.
Actua segons els acords de la Convenció de Ginebra sobre els drets dels refugiats 1951, ampliat el 1967 Les seves tasques principals són vetllar per la no-discriminació dels refugiats en el país d’acollida, la seva repatriació voluntària o bé la reinstallació, sigui en d’altres països o en el país d’acollida, i el proveïment dels mitjans de subsistència elementals en cas de necessitat Li ha estat concedit dos cops el premi Nobel de la pau 1954 i 1981 És finançat en la seva major part amb contribucions voluntàries dels estats Fins el 1999 el mandat de l’ACNUR s’havia…
Ola Hansson
Literatura sueca
Poeta i prosista suec.
Mal acollida la seva obra a Suècia, se n'exilià A Notturno 1885 elaborà una lírica exquisida Sensitiva amorosa 1887 escandalitzà amb les seves exploracions de la fisiologia anímica
Georges Bizet
Música
Compositor francès.
Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan…
Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
Institució fundada l’any 1931 amb la finalitat d’impulsar l’aspecte científic de la professió.
Fou acollida i sostinguda pel Collegi de Farmacèutics de Barcelona Entre el 1937 i el 1938 realitzà diverses activitats de caràcter científic i rebé protecció oficial Desaparegué al gener del 1939 Durant el curt període de la seva existència foren elaborats uns projectes molt ambiciosos, en forma de ponència, que romanen inèdits
alumnat d’incorporació tardana
Educació
Alumnat procedent d’altres països que s’incorpora a les escoles de Catalunya amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Aquest alumnat, que es pot incorporar en qualsevol moment del curs, ha de ser objecte d’una atenció especial per part dels centres per a facilitar-li la integració en la vida escolar i la participació en les activitats educatives ordinàries Els centres on es produeix aquesta incorporació tardana d’alumnes han de tenir un pla d'acollida específic per a aquest alumnat
sequí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que, vers la meitat del segle XVI, prengué el ducat d’or de Venècia (en italià zecchino), en augmentar el preu del ducat nou de seca (1543) per la preferència donada a les peces acabades d’encunyar.
Pel fet d’eliminar equívocs monetaris, aquesta denominació fou acollida favorablement i així, el sequí, constantment imitat en diversos països foren anomenades sequins les monedes d’or semblants a les venecianes i superiors a l’escut d’or, fou fraccionat en meitats, quarts i múltiples de 2, 3, 10, 12 i 100 sequins En moltes ciutats italianes foren encunyats ininterrompudament del 1572 fins a la fi del s XIX
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina