Resultats de la cerca

El muffin s’elabora amb els mateixos ingredients de base que la magdalena tradicional llevat de l’oli, que en el muffin se substitueix per mantega, però en proporcions diferents A més, sol ser més gros i amb la punta més arrodonida és menys esponjós i menys dolç, i sovint incorpora ingredients addicionals, dolços xocolata, fruita o melmelada o salats pernil, formatge, etc

Si els elèctrodes amb què hom origina la guspira són metàllics, l’evaporació d’aquest metall dóna lloc a ratlles addicionals

Hom empra els espais i els signes de puntuació, però també caràcters i símbols addicionals, atesa la gran varietat i complexitat de l’organització de les dades en un sistema informàtic

Un cop realitzat l’assaig, hom opta a dos punts addicionals amb el llançament a pals des d’una de les línes laterals que delimiten la zona d’assaig línies d’assaig

Als centres públics d’educació primària aquest òrgan sol ser constituït pel director, el cap d’estudis i el secretari A l’educació secundària, a més, sol haver-hi membres addicionals com el coordinador pedagògic

Molt usada des del s XIII, tingué una gran acceptació fins al s XV Fou dotada, a vegades, de proteccions addicionals per tal de defensar el rostre cervelleres amb ventalla, cervelleres amb gorgera, cervelleres amb galteres

La unitat accentual sovint coincideix amb un mot, però pot comprendre també algun o alguns mots addicionals no accentuats, anomenats clítics Així, a la frase l’oli/anava/escampant-se/per terra hi ha quatre unitats accentuals

Primitivament hom emprava una sola línia s XI com a pauta posteriorment foren dues, tres, quatre emprades encara en la notació gregoriana, cinc pentagrama i àdhuc sis o més Hom anomena línies addicionals les que acompanyen les notes que ultrapassen el pentagrama en un sentit o altre

Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…

Els instruments emprats són anàlegs als fotocolorímetres, però tenen el detector collocat perpendicularment a la direcció del raig d’excitació i duen filtres i dispositius addicionals per a evitar que arribi radiació dispersa al detector Aquest mètode té una gran sensibilitat i pot ésser molt específic, sobretot si hom treballa amb espectrefotofluorímetres de dos monocromadors