Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
farandola
© CIC-Moià
Dansa i ball
Dansa popular que hom practica actualment encara a Provença, però que també havia estat ballada a Catalunya.
Els balladors formen llargues rengleres, agafats per la mà, i serpentegen o ballen en cercle La dansa és d’un ritme viu generalment, de 6/8 N'hi ha exemples a L’Arlésienne de Bizet i a l’òpera Mireille de Gounod
arrencar cebes
Jocs
Joc popular infantil per a nois i noies.
Els participants formen dos bàndols els anomenats ‘cebes’ es disposen en filera, asseguts a terra i fermament agafats per la cintura, a punt de resistir les estrebades dels contraris, els quals, unint llurs esforços, han d’intentar de separar-los d’un en un
el gat i la rata
Jocs
Joc d’infants.
Consisteix en què els jugadors es posen fent rodona, agafats per les mans i amb els braços estesos, tret del “gat” i la “rata”, que són dos jugadors, el primer dels quals ha d’encalçar el segon passant per sota els braços dels altres i seguint-lo sempre pels mateixos llocs on passa, fins que el pugui haver
el Crit del Palleter
Història
Nom amb què és conegut el moviment popular esdevingut a València el 23 de maig de 1808 que rebutjà les abdicacions de Ferran VII i Carles IV a Baiona i que representà l’inici de la guerra contra Napoleó al País Valencià.
La inquietud, palesada ja dies abans i dirigida pel franciscà Joan Martí, és concretà el dia 23, a l’arribada de les notícies de Baiona, amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la ciutadella i al palau reial foren presos uns carros de moneda destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides, proclamaren l’…
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís aproximatiu…
ball rodó
Dansa i ball
Forma de ball col·lectiu en el qual els balladors, formant rodona i agafats de mans, van voltant en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.
Ha estat practicat per gairebé tots els pobles, primitius i civilitzats La sardana n'és un exemple, entre els més evolucionats de tècnica coreogràfica Moltes danses religioses no han estat sinó simples balls rodons, a vegades al voltant d’algun objecte simbòlic El Llibre vermell de Montserrat ha fet arribar, des del s XIV, un testimoniatge de la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó , i d’un Cant de l’Ave Maria a ball rodó Al Principat, entre la pagesia, han estat molt populars els balls rodons entorn d’un arbre ball de l’arbre, d’un foc la nit de Sant Joan, o d’una…
puntalets de la barbada
Pesca
Extrems lliures dels joncs, dels vímets, de les canyes, etc, que formen l’afàs d’una nansa i que impedeixen que els peixos agafats surtin de la nansa.
xarxa
© C.I.C - Moià
Pesca
Ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla, les mides de la qual permeten als peixos de ficar-hi el cap, però no de passar-hi ben bé, de manera que resten agafats per les ganyes en voler-se’n retirar o bé hi són empresonats, si la malla és molt estreta.
Les mides mínimes de les malles de les xarxes són determinades per reglamentacions que tendeixen a evitar l’extinció o, si més no, el greu empobriment que comportaria la captura de peixos massa petits Les xarxes són anomenades filats i, preferentment, arts
fotosíntesi
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…
monestir de l’Estany
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia (Santa Maria de l’Estany) de canonges regulars de Sant Agustí, actualment església parroquial del poble de l’Estany (Moianès).
Els edificis Avui dia, encara es conserven una gran part de les dependències i els edificis que constituïen la canònica de Santa Maria de l’Estany, construïts, juntament amb l’església, al voltant del claustre És difícil establir la destinació original d’aquestes dependències Actualment, fan funció de locals parroquials, museu i arxiu, biblioteca i fins seu de l’ajuntament L’església L’església, situada a la banda nord del conjunt, té planta de creu llatina, amb una nau amb creuer, a la intersecció dels quals s’aixeca una cúpula semiesfèrica sobre trompes Té la nau central capçada a l’est per…