Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això,…
greu
Fonètica i fonologia
Segons Jakobson, dit dels fonemes consonàntics labials i velars el ressonador bucal dels quals és llarg i no dividit.
S'oposen als palatals i als dentals, anomenats aguts
desviació a l’esquerra
Patologia humana
Augment del nombre de neutròfils joves a la sang, amb disminució del de neutròfils més madurs, el qual augment reflecteix la fórmula leucocitària
.
Aquest fenomen biològic és característic dels processos infectius aguts
dent
Heràldica
En un perfil d’una peça o en una partició, element format per dos segments rectilinis consecutius que formen angle, com imitant les dents d’una serra.
Quan els angles són obtusos hom l’anomena centellat, si són rectes, viperat, i si són aguts, dentat
agut
Música
Alt, d’un nombre de vibracions per segon major que el dels greus o baixos.
Dit especialment dels sons compresos entre els sol 4 i el fa 5 Cal afinar els aguts d’un piano
to
Física
Característica d’un so determinat per la freqüència de la vibració fonamental o primer harmònic.
En funció del to, hom classifica els sons en greus i aguts, en dividir tota la gamma acústica en freqüències baixes i freqüències altes, respectivament
autoacusació
Acusació que un individu es fa a ell mateix com a resultat d’un profund sentiment de culpabilitat.
Pot ésser purament imaginativa, com és el cas d’histèrics i mitomans La depressió és la causa més freqüent d’autoacusació Els deliris toxinfecciosos aguts alcoholisme, les neurosis obsessives i la paranoia poden comportar manifestacions d’autoacusació
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
fractura
Mineralogia i petrografia
Superfície per on es trenca un mineral.
Segons l’aspecte, és anomenada fractura estellosa , quan la superfície de trencament té sortints i entrants molt aguts i bruscs, com els d’una fusta estellada, fractura concoidal concoidal, fractura llisa , quan la superfície és plana o gairebé plana, fractura desigual , quan és irregular a causa de petites depressions i elevacions, fractura terrosa i fractura granular