Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Alcantarilla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, prop del Segura, a la Huerta de Murcia.
La propietat de la terra és molt repartida horta i arbres fruiters Indústria derivada de l’agricultura fàbriques de conserves, aiguardents i alcohols, maquinària agrícola Hi ha una escola de paracaigudistes
alcohol amílic de fermentació
Química
 
						Mescla de 3-metil-1-butanol i 2-metil-1-butanol, general ment en proporcions veïnes de 85-15, obtinguda rectificant oli de fusel i recollint la fracció que destil·la entre 128 i 132 °C. 
D’olor desagradable, és emprat sobretot com a dissolvent, per a la preparació d’èsters amílics, per a la síntesi de productes farmacèutics i com a gelatinitzant d’explosius És molt més tòxic que l’alcohol ordinari i la seva presència en certs aiguardents contribueix notablement a llur toxicitat
aiguardent
Begudes destil·lades
Beguda obtinguda per destil·lació de líquids procedents de la fermentació alcohòlica de diverses matèries hidrocarbonades naturals.
D’entre aquestes matèries cal esmentar la canya de sucre rom, les cireres Kirsch, les prunes sliwowitz, les peres  williams i perry , malta i ordi whisky, pomes calvados, vi brandi i conyac, brisa grappa, oruxo, marc de xampany, etc, arròs àrac i atzavara tequila Cada cultura agrària ha desenvolupat històricament el destillat corresponent a la font fermentable de què disposa La destillació, tradicionalment discontínua, pot fer-se avui per procediments continus, i s’obté en general un destillat de 65°-70° alcohòlics, conegut també com a ‘holandès’ La selecció de la primera matèria i el procés…
alambí

Gravat d’un alambí del Llibre dels secrets de l’agricultura (1617), de Miquel Agustí
Enologia
Aparell de destil·lació, simple o fraccionada, utilitzat per a obtenir alcohol a partir del vi i dels subproductes de la vinificació.
La destillació de vins per a l’obtenció de conyacs i d’aiguardents és practicada en alambins simples, discontinus i a foc directe La destillació de brises és realitzada en aparells per arrossegament amb vapor d’aigua en aparells de columna, alimentats amb brisa de manera contínua, o en aparells discontinus, constituïts per un generador de vapor, una sèrie de vasos on es disposa la brisa, una columna de rectificació i un refrigerant
Querétaro
Ciutat
Capital de l’estat de Querétaro, Mèxic.
És situada a la regió del Bajío, a la vora del riu Querétaro i a 1 850 m d’altitud, en una zona agrícola rica, sobretot en fruites Nus de comunicacions i important centre comercial Indústries dedicades a la talla de pedres precioses, de filats i teixits de cotó, màquines de cosir, paper, adobs de pell i aiguardents Hi passa la carretera Panamericana L’església del convent de Santa Rosa s XVII té l’interior xorigueresc La de San Agustín s XVIII té una ornamentació molt rica És interessant també el pati del Palacio Federal s XVIII El 1867 hi fou afusellat l’emperador Maximilià de Mèxic
Centre d’Interpretació del Cava

Sala d'audiovisuals del Centre d’Interpretació del Cava de Sant Sadurní d’Anoia
© CIC Fassina. Centre d'Interpretació del Cava
Espai museístic dedicat al món del cava situat a Sant Sadurní d’Anoia.
Promogut per l’Ajuntament, fou inaugurat el 2011 a l’antiga fassina de Can Guineu, un edifici històric del centre de la vila dedicat a la producció d’aiguardents i a celler de vi que fou rehabilitat en la seva integritat, si bé l’espai museístic només ocupa una part de l’edifici A més de fer un recorregut per la història del cava i sobre la seva elaboració i característiques, dedica un ampli espai a la Festa de la Filloxera i altres elements festius de la vila L’equipament s’ha de completar en el futur amb una segona intervenció al celler gran de la Fassina
Catamarca
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina.
La capital és Catamarca Hom hi pot distingir la puna, al nord-oest, on alternen alineacions muntanyoses i conques amb salares , les serres andines i les serres de la Pampa, on hi ha bolsones ocupats a voltes per salares  La majoria de les conques hidrogràfiques de la província són endorreiques, amb un règim molt irregular El clima és continental, àrid les precipitacions no superen els 300 mm La vegetació és generalment estèpica L’economia és en ple desenvolupament els principals recursos són l’agricultura a les àrees dels oasis fruiters, oliveres, vinya, tabac, cotó, la ramaderia…
Companyia Nova de Gibraltar
Economia
Companyia comercial creada a Barcelona l’1 de juliol de 1709 pels comerciants Salvador Feliu de la Penya, que en fou l’administrador, Joan Verivol, Josep Grasses i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls, aquest darrer resident a Gibraltar, amb la finalitat de substituir el monopoli de Cadis en el comerç oceànic.
Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d’11200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys La companyia noliejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar —ocupat de poc 1704 pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió— i per trencar, així, el monopoli de Cadis secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània Exportà principalment vins i aiguardents…
RUMASA
Grup financer de l’Estat espanyol que inicià les seves activitats a partir dels negocis vinaters de la família Ruiz-Mateos a la zona de Jerez.
Liderat per José María Ruiz-Mateos, realitzà una notable expansió del seu negoci amb el boom dels anys seixanta, amb una ostentosa activitat de compra d’empreses, que continuà durant els anys següents El 1983 era el vuitè grup bancari espanyol, amb vint bancs el més important era el Banc Atlàntic de Barcelona prop del 50% del seu capital En el camp de les begudes alcohòliques tenia vins de Jerez Garvey, Dry Sack, de la Rioja Paternina, de cava a Catalunya Segura Viudas, Castellblanch i aiguardents a Chinchón Controlava grans magatzems Galerías Preciados, Marcol, empreses de…
Nantes
Ciutat
Ciutat de Bretanya, al País del Loira, França, capital del departament de Loira Atlàntic i de la regió administrativa del País del Loira.
Situada a la capçalera de l’estuari del Loira, entre el punt límit on arriben les marees i on els illots que divideixen el riu en sis braços en faciliten el pas i el punt on el Loira rep l’Erdre i el Sèvre, és una ciutat portuària, en competència amb l’avantport de Sant Nazer La planta urbana ha sofert un intens remodelatge, iniciat l’any 1920 i reforçat després de la Segona Guerra Mundial El centre comercial i de negocis radica en el nucli comprès entre el Cours des Cinquante Otages, el Cours Saint-Pierre i el Cours Franklin, amb dues principals artèries perpendiculars, la rue de Strasbourg…