Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
lletra d’albarans
Escriptura i paleografia
Nom donat a l’escriptura gòtica cursiva castellana dels s. XIII i XIV per tal com hom la creia pròpia dels albarans.
De fet, és la cursiva normal que precedí la lletra cortesana
albarà
Agronomia
Bitllet de reg on és consignat el temps de la tanda o torn que pertoca a cada regant del riu de Montnegre a l’horta d’Alacant.
Els regants tenen dret a subhastar llurs albarans al mercat d’aigua que se celebra els diumenges de matí a la plaça de la vila de Sant Joan d’Alacant horta d’Alacant
intercanvi electrònic de dades
Electrònica i informàtica
Sistema de gestió de les transaccions electròniques entre empreses que mantenen un contacte comercial, que evita la necessitat de la transacció de documents sobre paper.
Alguns exemples d’aquestes transaccions són les factures, els albarans, les ordres de compra o els pagaments electrònics Inicialment, aquests intercanvis de dades es feien a través de les xarxes privades de cada empresa, incompatibles entre elles, i amb protocols estàndard sobre les transaccions entre aquestes xarxes Amb la popularització d’internet, han anat evolucionant cap a estàndards oberts de com s’han d’emmagatzemar les dades, i l’ús d’internet com a mitjà de comunicació i s’ha creat així el concepte de comerç electrònic global
Arxiu del Consolat de Mar de Barcelona
Conjunt de la documentació produïda pel consolat de mar de Barcelona.
La part que ha pogut ésser salvada es troba repartida actualment entre la Biblioteca de Catalunya 79 volums, l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 17 volums, procedents de la biblioteca de l’historiador Francesc Carreras i Candi i l’Ateneu Barcelonès 24 volums La documentació coneguda comença l’any 1401 i continua fins l’any 1714 Els llibres salvats es refereixen a privilegis i ordinacions, deliberacions del Consell dels Vint, registre de lletres, pariatge, àpoques i albarans, matrícula de mercaders, capbreus, obres de la drassana, processos, seguretats, caucions i…
albaraner | albaranera
Persona que té a càrrec seu el llibre dels albarans.
horta d’Alacant
Plana regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al s. del poble).
El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en alternança, blat…
albaraner | albaranera
Encarregat de fer o de lliurar els albarans d’algun negoci o d’algun impost.
albarà
Un albarà del segle XIV
© Fototeca.cat
Història del dret
Cèdula, generalment de paper, acreditativa d’una ordre, concessió o provisió reial; era breu i portava la signatura o el segell del rei (lletra d’albarans).
matriu
Part d’un talonari (de bitllets de tramvia, entrades de cinema, albarans, etc) que resta un cop separat el taló que hom lliura al viatger, al concurrent, al client, etc.
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació…