Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Tomàs Dassió i Albats
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1578-85).
Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes
Jaume Codina i Vilà

Jaume Codina i Vilà
© Ajuntament del Prat de Llobregat
Historiografia
Historiador, polític i activista cívic i cultural.
Llicenciat en Filosofia i Lletres 1948, el 1970 es doctorà en geografia amb El Delta del Llobregat Gènere i formes de vida dels segles XVI al XX , primera tesi redactada en català del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona Professionalment es dedicà a l’ensenyament, i en 1950-72 fundà i dirigí l’escola el Liceo Pratense Des del 1982 fins a la jubilació fou tècnic a l’Arxiu Nacional de Catalunya El 1957 fou nomenat alcalde del Prat de Llobregat, però el 1964 fou obligat a dimitir i represaliat per catalanista Fundà diverses publicacions locals clandestines Batec,…
dol
Història
Aflicció acusada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia.
Totes les cultures hi han desenvolupat rituals i costums a l’entorn, com l’ús de roba d’un color determinat —el negre és el més generalitzat als països occidentals—, el dejuni, la reclusió temporal, l’abstinència sexual, la tallada de cabells i fins i tot la mutilació El grau i el temps de participació en aquests actes depèn del parentiu amb el difunt els més afectats són la vídua o el vidu, i després els fills, els pares i els germans En algunes zones de l’Índia i entre algunes tribus africanes i d’Oceania la vídua era sacrificada, per tal que el seu esperit acompanyés el del difunt Als…
ordalia
Història
Prova judicial de caràcter magicoreligiós destinada a palesar la culpabilitat o la innocència d’un acusat.
El nom anglosaxó ordāl ‘judici’ en palesa, si no l’origen, sí la popularitat a l’Europa central Les invasions germàniques n'escamparen l’ús a tot l’antic imperi Romà, on rebé també el nom de judici de Déu En la mentalitat primitiva, en què dret i religió es confonen, les ordalies constitueixen el judici per excellència, en el qual Déu mateix pronuncia la sentència a través d’una prova Revesteix també forma endevinatòria equival a l'oracle Hom demana a la prova, en aquest cas, pronòstics mèdics, oportunitat d’un vot, etc Malgrat la varietat de formes pròpies de cada poble, hom pot resumir-les…
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició…
enterrament
Etnologia
Religió
Cerimònia de sepultura d’un mort.
El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…
bisbat d’Oriola-Alacant

Bisbat d’Oriola-Alacant
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat d’Oriola i des del 1959 també la ciutat d’Alacant.
La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…
concili de Trento
Dinovè concili ecumènic, que celebrà 25 sessions durant els anys 1545-47, 1551- 52 i 1562-63, sota els pontificats de Pau III, Juli III i Pius IV.
Hi enviaren com a legats, successivament, els cardenals Del Monte, Cervini i Pole Crescenzi i els bisbes Pighino i Lippomani i els cardenals Gonzaga, Seripando, Hosius, Simonetta, Hohenems, Morone i Navagero En fou secretari Angelo Massarelli, que deixà escrit un important dietari Instat repetidament per Carles V al papa Climent VII, aquest s’obligà a convocar-lo per la pau de Barcelona 1529, alhora que es comprometia a coronar-lo emperador Pau III el convocà a Màntua maig del 1537 i després a Vicenza octubre del 1537, bé que l’escassa presència episcopal i la negativa luterana de participar-…
Olèrdola

Vista parcial de Sant Miquel d’Olèrdola, on destaca el campanar de l’església de Sant Miquel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, a la zona de contacte de la depressió del Penedès i el massís de Garraf.
Situació i presentació El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella Garraf i a migdia amb Canyelles Garraf i Castellet i la Gornal Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos El cap de municipi és el poble de Sant Miquel d’Olèrdola A més, comprèn els pobles de…