Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
albumen
Zoologia
Solució proteica rica en aigua que envolta el rovell de l’ou dels rèptils i dels ocells.
Representa una reserva d’aigua per a l’embrió
albumen
Biologia
Teixit nutrici de les llavors que acompanya l’embrió i representa la seva reserva d’aliments.
Pot ésser un teixit triploide derivat del sac embrional endosperma secundari, que és el cas més corrent, un teixit diploide derivat de la nucella perisperma, que és el cas de les cariofillàcies, o totes dues coses alhora, com en les piperàcies En qualsevol cas, però, no ha d’ésser confós amb les reserves alimentàries acumulades en el mateix embrió, com en el cas dels cotilèdons de les papilionàcies mongetes, faves, etc
albumen nuclear
Biologia
Albumen que, en el curs de l’acumulació de substàncies de reserva, ha perdut les membranes de les cèl·lules.
clara
Clara envoltant el rovell
© Full image / Fotolia.com
Matèria albuminosa transparent que, en solució col·loidal, volta el rovell de l’ou.
triploïdia
Biologia
Cas particular de poliploïdia en què la dotació cromosòmica és triple i l’organisme, dit triploide, té en totes i cadascuna de les cèl·lules tres jocs de cromosomes.
Aquest fenomen prové de la fusió d’un gàmeta haploide amb un de diploide És el cas de l’albumen del sac embrionari dels vegetals superiors En els animals, comporta esterilitat, ja que en la meiosi de la gametogènesi és impossibilitada la divisió de dues parts iguals dels cromosomes homòlegs
liliïflores
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per plantes generalment herbàcies amb flors actinomorfes típicament trímeres i amb llavors d’albumen ric en lípids i pròtids.
Les famílies principals són les amarillidàcies, les dioscoreàcies, les iridàcies i les liliàcies
blat
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…