Resultats de la cerca

Estudià a l’acadèmia de belles arts de Peterburg La seva obra una gran part de la qual és a la galeria Tret'akov, de Moscou, molt expressiva i d’un ric colorit, anuncia la pintura russa d’avantguarda del començament del segle XX

Estudià al teatre Bolšoj de Moscou, on es graduà el 1924 Influït per l’avantguarda russa dels anys vint i primera meitat dels trenta, creà coreografies innovadores El 1939, críticat per les autoritats soviètiques per no seguir els dictats del realisme socialista, abandonà el Bolšoj Uns quants anys abans 1936 havia estat nomenat director de dansa del Teatre de les Arts Populars de Moscou, a partir del qual aprofundí el coneixement de les danses tradicionals de l’URSS, que el 1937 el portà a fundar la Companyia Estatal de Dansa Popular popularment coneguda com Ballets Moisejev, amb el qual,…

De filiació marxista i influït també per Wilhelm Ostwald i Ernst Mach, desenvolupà un sistema propi anomenat empiriomonisme Substituí la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat, i la idea de la revolució per la d’una constant elevació de la cultura proletària Obres Empirjomonizm 1904-06 i Tektologija 1913-15

Després de la revolució treballà al Comissariat d’Instrucció Pública i formà part del grup Els Germans Serapion Escriví les novelles Goroda i gody ‘Ciutats i anys’, 1924, que tracta de la revolució i de la guerra civil, Transvaal 1926 i Brat'ja ‘Germans’, 1927 Representa l’etapa següent de la seva obra la novella Pokhiščenije Evropy ‘El rapte d’Europa’, 1933-35, on es reflecteix el naixement del feixisme a l’Europa occidental

Diverses vegades membre del comitè central del partit comunista i diputat del soviet suprem de l’URSS Participà en la guerra civil de l’Extrem Orient, i aquella experiència es reflectí en les seves novelles Razgrom ‘La desfeta’, 1927 i Poslednij iz Udege ‘El darrer Udeg’, 1941 Situat en el corrent del realisme socialista, publicà el relat Protiv tečenija ‘Contra corrent’, 1925 i la novella Razliv ‘La riuada’, 1923, sobre la revolució a Sibèria La seva novella Molodaja gvardija ‘La jove guàrdia’, 1945 narra la resistència d’un grup de joves contra tropes alemanyes Se suïcidà

Conreà la novella realista amb una gran perfecció d’estil A Oblomov 1847-1859, el protagonista representa la decadència del terratinent que manté encara la servitud de la gleva i la descomposició d’una concepció del món i d’una classe a la qual l’autor pertanyia originàriament A Obryr ‘El precipici’, 1869 apareixen les idees de la nova generació, el progressisme i el nihilisme

Escriví poesia sota la influència de Novalis i de l’idealisme de Solov'ov A partir de Stikhi o Prekrasnoj Dame ‘Versos a la molt bella dama’, 1904 es convertí en el principal poeta simbolista rus La seva visió mística de la societat i l’exaltació de la feminitat evolucionà, un cop fracassada la revolució del 1905, cap al pessimisme i la sàtira, com en els drames lírics Balagančik ‘El barracó dels saltimbanquis’, 1906 i Roza i Krest ‘La rosa i la creu’, 1913 i en els poemes Nečajanneja radost’ ‘Joia inesperada’, 1907 Rebé la revolució del 1917 amb un gran entusiasme i arribà a acceptar càrrecs…

Creà el que ell anomenava “crítica orgànica”, intent de fusió de la crítica idealista i de la positivista Com a poeta és romàntic, i manifesta influències de Schelling i de Carlyle

Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat en aquesta…

Membre del partit comunista des del 1917, fou president del soviet urbà de Moscou 1931-37, primer ministre de la república russa 1937-38, president del Banc Estatal Soviètic 1939 i membre del comitè central del partit 1939 Durant la Segona Guerra Mundial collaborà a la defensa del país, fou ministre de les forces armades 1947 i mariscal de l’URSS 1947 Membre del politburó del partit 1948, després de la mort de Stalin 1953 esdevingué vicepresident del consell de ministres i, després, president, en substitució de Malenkov 1955 En ésser nomenat Khruščov primer secretari del partit, fou separat…