Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
escriptura alfabètica
Escriptura i paleografia
Sistema d’escriptura en què cada signe representa un so.
escriptura
Escriptura i paleografia
Manera d’escriure, quant als caràcters adoptats (ideogrames, fonemes, etc), quant a la forma (jeroglífica, cuneïforme, alfabètica, etc) o quant al traçat (cal·ligràfic, cursiu, escriptura clara, indesxifrable, etc).
La història de l’escriptura és molt complexa, però hom pot distingir-hi diferents etapes essencials L’home primitiu recorregué als més diversos signes d’expressió, tant oral com de gests, o bé a materials, com nusos, talls en matèries dures i, finalment, dibuixos D’aquests mitjans d’expressió només subsistiren, d’una manera perfeccionada, el llenguatge articulat de sons i el dibuix o escriptura pròpiament dita Les formes d’escriptura primitiva foren totes autònomes, és a dir, són d’invenció directa i no hi ha concomitància amb els altres grups ni s’hi fonen En una segona etapa l’escriptura…
Joan Fiol
Cristianisme
Religiós observant.
El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d’Andreu Sempere, seguida d’una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita
Édouard Dhorme
Arqueologia
Lingüística i sociolingüística
Semitista francès, director de l’escola arqueològica francesa de Jerusalem (1905-31).
Hom li deu, alhora que a Bauer i a Virolleaud, el desxiframent de l’escriptura alfabètica ugarítica, com també un primer desxiframent de les inscripcions pseudojeroglífiques de Biblos
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
Obra enciclopèdica iniciada el 1993 per la conselleria de cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera.
Recull les principals veus relacionades amb aquestes illes És d’estructura alfabètica i fins el 2000 s’havien editat tres toms dels nou que és previst que tingui l’obra completa El primer director fou Joan Marí i Tur i l’actual és Felip Cirer i Costa
tibetà
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al grup tibetà (o bòdic), de la família sinotibetana, parlada pels tibetans, amb nombroses variacions dialectals.
D’estructura monosillàbica, hi predominen els grups etimològics formats per dues o tres síllabes, amb abundor de sons palatals Són característics els diversos nivells de tonalitat arriben a 6 en el dialecte central i la varietat de formes honorífiques segons la posició de l’interlocutor Abunden els mots abstractes expressats per combinacions de dos mots L’escriptura i la gramàtica foren elaborades per T'on-mi Sam-bho-ṭa s VII a partir de l’escriptura índia del període gupta posterior Escriptura alfabètica horitzontal, d’esquerra a dreta i de puntuació intersillàbica, consta de 30…
Helmut Lüdtke
© Albert-Ludwigs-Universität Freiburg
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià a Colònia i Bonn, on fou deixeble de Lausberg i Weisgerber Ensenyà a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Berlín i Kiel Originàriament romanista, amb nombrosos treballs de dialectologia i lexicologia Die Strukturelle Entwicklung des romanischen Vokalismus , ‘El desenvolupament estructural del vocalisme romànic’, 1956 Geschichte des romanischen Wortschatzes , 'Història del lèxic romànic’, 1968 La description algorithmique de la flexion verbale du catalan , 1976, amplià les seves investigacions al camp de la lingüística general, especialment a les relacions entre llengua i…
escriptura ugarítica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua ugarítica.
Cal qualificar-la de cuneïforme, en tant que empra el tascó gravat sobre l’argila com a mitjà gràfic i comprèn signes presos parcialment del sillabari accadi i altres, molts pocs, que semblen reproduir en forma cuneïforme les lletres cananees És alfabètica i no sillàbica, com l’accàdia i la gueez, i es compon de trenta signes, entre els quals hi ha tres alef , que reprodueixen els sons vocàlics a, i i u Malgrat això, l’ugarític no anota les vocals, a l’igual de la majoria d’escriptures semítiques tret de la cuneïforme i la gueez però, a diferència de moltes d’elles, és escrita…
traducció
Lingüística i sociolingüística
Reproducció del contingut d’un text formulat en una llengua en formes pròpies d’una altra llengua.
Sia en la modalitat de traducció literal que intenta la transposició exacta de les idees expressades per cada mot de l’original, sense tenir en compte aspectes estilístics de totes dues llengües, sia en la modalitat de traducció literària que pren en consideració aquestes peculiaritats estilístiques, sia en la modalitat, més moderna, de la traducció automàtica mitjançant ordinadors, en curs d’assaig i amb resultats no prou satisfactoris encara Totes aquestes modalitats han anat plantejant una sèrie de problemes de teoria lingüística de la traducció que posen d’actualitat problemes lingüístics…