Resultats de la cerca

Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i proporcions…

Al cos humà en predominen dues la glutamat-oxalacètic-transaminasa GOT i la glutamat-piruvat-transaminasa GPT El múscul cardíac té grans concentracions de GOT el fetge, en canvi, en té de GPT Aquest fet és d’aplicació diagnòstica En l’infart de miocardi hi ha un valor més alt de GOT, però en les malalties del fetge hepatitis, cirrosi augmenten molt més les de GPT

Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el primer cas, cal…

Són emprades per a eliminar ions simples i complexs de solucions aquoses i no aquoses D’acció reversible, són susceptibles de regeneració i existeixen en diversos tipus que difereixen per llur natura àcida o bàsica, capacitat de bescanvi i porositat Són utilitzades en el tractament d’aigües i recuperació de metalls i bases orgàniques, com a catalitzadors, en cromatografia, i en certes preparacions farmacèutiques

L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…