Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
ambaixador | ambaixadora
Dret internacional
Màxim representant del cap d’estat i de govern d’un estat en un altre i, de vegades, en un organisme internacional.
L’ambaixador és un agent diplomàtic que resideix a la capital de l’Estat on és assignat Estat receptor El càrrec té una durada permanent i s’estableix per acord i recíprocament entre els estats un cop aproven mantenir relacions de manera regular Jeràrquicament se situa en un rang superior al del cònsol cònsol Actualment la figura de l’ambaixador és regulada pel Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques 1961 Els ambaixadors tenen la missió de dur a terme negociacions polítiques amb els representants del país receptor, i en principi són els únics autoritzats per l’Estat…
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a…
caduceu
Religions de Grècia i Roma
Ensenya del déu Hermes, formada per una vareta amb dues serps enroscades i sovint amb dues aletes al capdamunt.
Era símbol de la concòrdia dels ambaixadors i heralds, i ha esdevingut modernament l’ensenya del comerç
pritaneu
Història
En diverses ciutats de la Grècia antiga, edifici on hom conservava el foc sagrat d’Hestia i on eren efectuats diversos sacrificis.
El seu nom deriva dels pritans prità, que substituïren el rei en l’exercici de les funcions sacrals El pritaneu fou emprat també per a homenatjar els ambaixadors illustres o els ciutadans benemèrits, dignes de la gratitud de la ciutat
egregi | egrègia
Història
A la corona catalanoaragonesa, tractament donat, almenys des de la fi del s XIII, als familiars més acostats al rei que no tenien títol d’infant, com també als comtes i barons o grans magnats (el donat als comtes durà almenys fins el 1718).
També el reberen els doctors de l’estudi general de Barcelona s XVI i algunes ciutats la ciutat de Mallorca el 1706, els ambaixadors s XV, els regents de la cancelleria s XVI i els fills de duc s XV
Jan Kochanowski
Literatura
Poeta polonès.
Representant del Renaixement polonès, fou un dels iniciadors de la literatura nacional polonesa Traductor de la Bíblia i dels clàssics i autor de diversos assaigs, entre les seves obres es destaquen Szachy ‘Els escacs’, 1566, Muza ‘Musa’, 1567, Odprawa posłov greckich ‘La negativa als ambaixadors grecs’, 1758, Fraszki ‘Folgues’, 1584 i Wzór pań mężnych ‘Vides de dones valeroses’, 1585
Contarini
Llinatge patrici venecià, d’origen mercantil (sXI), que donà vuit duxs a la república, eminents diplomàtics, literats i eclesiàstics.
Fou d’una gran importància la Biblioteca Contarini , llegada per la família 1595 a la Biblioteca Marciana de Venècia Pertangueren al llinatge Bartolomeo Contarini , duc d’Atenes pel matrimoni que contragué amb la seva amant Chiara Giorgi, regent d’aquell ducat pel seu fill Francesco, els ambaixadors Alvise Contarini i Simeone Contarini , i el cardenal Gaspare Contarini
conferència de Perpinyà
Reunió que tingué lloc a Perpinyà el 1415 amb assistència del nou rei Ferran I de Catalunya-Aragó i de Vicent Ferrer, com a rèplica del concili de Constança (1414-18), en la qual Benet XIII es comprometé a entrevistar-se amb l’emperador Segimon.
L’entrevista tingué lloc a Perpinyà i a Narbona a la tardor del mateix 1415 en presència de l’emperador, el rei català i els ambaixadors de Castella, Navarra, Foix, Armanyac i Escòcia Davant l’obstinació de Benet XIII tots decidiren d’abandonar la seva causa si no renunciava abans de setanta-dos dies Vicent Ferrer se separà aleshores d’ell
Manuel de Rajadell
Història
Cavaller.
Fou un dels quatre ambaixadors enviats pel Parlament de Catalunya al rei Martí l’Humà, a Sicília, amb motiu de la seva accessió a la corona catalanoaragonesa el 1396 Fou procurador general de la reina Maria de Luna i més tard castellà del castell de Carmençó per la ciutat de Barcelona Representà un paper important en el parlament català, com a membre d’algunes comissions especials, durant l’interregne, i es destacà com a partidari del pretendent Lluís d’Anjou
Francesc Eixaló
Història
Cavaller.
Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina