Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
nuralagus
Paleontologia
Gènere de lagomorfs de grans dimensions que visqué durant el Miocè superior (Messinià) i el Pliocè a punta Nati Es cala Pous, Ciutadella (Menorca).
Aquest conill gegant de gairebé un metre de llargada i 14 kg de pes es diferencia d’altres lepòrids continentals per presentar un crani, ampulles timpàniques i òrbites oculars relativament més petits, i extremitats un 25% més curtes
autoinjectable
Farmàcia
Injectable que pot ésser aplicat parenteralment sense el concurs d’una xeringa hipodèrmica gràcies a la pressió que dins l’ampul·la que el conté exerceix un gas inert lleugerament comprimit.
Els autoinjectables són envasats en ampulles de vidre unides mitjançant un tub de goma a una agulla d’injeccions duen també un filtre per tal d’evitar el pas d’alguna partícula de vidre produïda en escapçar l’ampulla en el moment d’iniciar la injecció Hom recorre generalment a aquest sistema d’injecció en l’administració de solucions o sèrums per a restablir l’equilibri hídric, i també en certs medicaments d’urgència
ambulacre
Anatomia animal
Tentacle propi dels equinoderms, amb funció sensorial i respiratòria principalment.
Presenta a vegades una ventosa terminal, adhesiva i protràctil, que serveix per a la captura de l’aliment i per a la locomoció A la base dels ambulacres hi ha unes ampulles, que, en contreure's, els fan sortir enfora per uns porus ambulacrals, situats a les plaques ambulacrals En les estrelles de mar i en les ofiüres, els ambulacres són disposats en cinc sèries paralleles que s’estenen per la cara inferior dels braços en les garotes i en les holotúries, les cinc sèries s’estenen, longitudinalment o radial, des de la…
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la…