Resultats de la cerca
Es mostren 3995 resultats
massacre de Katyn
Soldats polonesos assassinats per l’exèrcit soviètic en l’anomenada massacre de Katyn
Història
Matança que les tropes soviètiques portaren a terme entre el 3 i el 19 d’abril de 1940 en un bosc prop dels pobles de Katin i Gnezdovo (uns 18 km a l’W de Smolensk, Rússia); uns 22.000 soldats polonesos hi foren assassinats.
Quan, arran del pacte germanosoviètic agost de 1939 l’exèrcit de l’ URSS envaí l’est de Polònia en iniciar-se la Segona Guerra Mundial , prop de 230000 polonesos foren internats en camps de presoners, i des de l’octubre interrogats i investigats per la NKVD D’aquesta investigació se n'apartaren els presoners presumptement pertanyents a l’elit polonesa, els quals foren executats a Katyn i en altres camps d’internament per ordre expressa de Stalin després que el comitè central hagués conclòs en una resolució secreta que els presoners de guerra polonesos tenien la intenció de continuar les…
gas lacrimogen
Soldats afectats per gasos lacrimògens, durant la l Guerra Mundial (1915), en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Gas que, actuant selectivament sobre les terminacions nervioses de la còrnia i de les conjuntives, provoca una sensació de dolor i una abundosa secreció de llàgrimes, acompanyada de parpelleig, que priva de la visió.
Els més coneguts són els halogenurs de benzil i els derivats halogenats de l’acetofenona
rodolament
Matemàtiques
Desplaçament d’una corba, anomenada rodolant, sobre una altra corba fixa, anomenada base, de manera que ambdues restin constantment tangents i que el punt de contacte recorri alhora arcs iguals sobre les dues corbes.
La trajectòria descrita per un punt de la corba mòbil és anomenada ruleta
cícero
Disseny i arts gràfiques
Unitat emprada en tipografia equivalent a 4,52 mm; antigament fou anomenada línia
o lectura
.
És dividida en 12 punts Els impressors francesos Pierre Simon Fournier 1712-68 i François Ambroise Didot 1730-1804 aconseguiren la unificació del valor d’aquesta unitat a Europa, que fou anomenada cícero Didot perquè havien estat emprats cossos de lletra normalitzats en una de les primeres edicions de les obres de Ciceró Als països anglosaxons i als Països Baixos hom acostuma a utilitzar un altre sistema, basat en el cícero pica , equivalent a la sisena part d’una polzada 4,233 mm i compost també de 12 punts
b
Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les…
làpida
Làpida trilingüe, en hebreu, llatí i grec; trobada a Tortosa, d’una noia jueva anomenada Meliosa, que morí als vint-i-quatre anys
© Fototeca.cat
Llosa de marbre o de pedra que clou un sepulcre i que sol dur una inscripció.
macla
Mineralogia i petrografia
Agregat cristal·lí regular constituït per dos cristalls associats simètricament, l’un dels quals pot ésser posat paral·lel a l’altre mitjançant una reflexió sobre una cara comuna, anomenada pla de macla, o bé mitjançant un gir de 180° entorn d’una recta comuna anomenada eix de macla
.
El símbol del pla o de l’eix de macla constitueix l’anomenada llei de macla Les macles tenen sovint noms específics, els quals fan referència a llur forma característica, a la localitat on hom els trobà per primera vegada o bé al mineral que les presenta més sovint Molts minerals importants, com ara l’ortosa, la microclina, les plagiòclasis i la calcita, sovint són maclats
ordissatge
Indústria tèxtil
Operació d’ordir, anomenada també preparació de l’ordit, que és immediatament anterior al tissatge.
En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament parallel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600 La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament Seguidament cal passar…
ventall
ventall amb barnillatge de nacre i país de punta anomenada “gasa de Brussel·les”, del s XIX (Museu Tèxtil i d’Indumentària - Col·l Rocamora, Barcelona)
© Fototeca.cat
Folklore
Indumentària
Làmina semicircular de tela, de paper, etc, muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc, mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.
Els primers ventalls —del final del s XVI— eren de vitella i diversament ornats de puntes, de pedreria, de miralls als s XVIII i XIX hom solia decorar-los amb pintures, sovint d’artistes coneguts Deriven del flabell romà
talla
Nom donat a algunes incisions quirúrgiques, especialment a la dièresi de la bufeta (anomenada també cistotomia) que hom practica per extreure’n els càlculs.
S'aplica també a la incisió practicada a la bufeta biliar i que hom anomena talla biliar o colecistotomia , i a la practicada en el conducte pancreàtic, anomenada talla pancreàtica o pancreaticotomia