Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
cap Boeo
Cap
Cap de l’extrem occidental de Sicília, Itàlia, damunt el qual hi ha la ciutat de Marsala.
Els romans l’anomenaven Promontorium Lilybaeum
bastida
Història
Militar
Giny militar molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs.
Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust
arsi
Literatura
Música
En una melodia, elevació i temps feble que forma unitat amb la tesi o descens i temps fort.
Aquesta significació, que al principi els grecs donaren respectivament a arsi i tesi, fou invertida entre els gramàtics medievals, que anomenaven arsi la part accentuada Els músics actuals, especialment els teòrics del cant gregorià, han tornat a la primera significació Entre els antics contrapuntistes, era aplicada l’expressió per arsin et thesin a la imitació en moviment contrari
Babilònia d’Egipte
Ciutat antiga
Antiga ciutat del baix Egipte, citada ja pels historiògrafs grecs.
Correspon a l’actual Qaṣr ash-Shām, barri del Caire vell al-Fustāt Els romans, que l’anomenaven Babylon , hi posaren, en temps d’August, una de les tres legions d’Egipte Fou conquerida pel califa ‘Umar l’any 641 El nom es mantingué durant l’edat mitjana a Occident com a sinònim del Caire En els texts medievals catalans el soldà del Caire és anomenat soldà de Babilònia
canyó submarí
Geografia
Entallament profund en la plataforma i el talús continentals, que forma una vall submarina estreta, de parets escarpades, que davalla cap a les planes abissals, i generalment correspon a la continuació d’un curs fluvial.
Bé que en certs casos el seu origen pot ésser conseqüència d’un procés parallel al dels canyons continentals congosts, en un moment de regressió marina i d’emersió de la plataforma continental, hom creu que el seu origen pot ésser estretament relacionat amb els corrents de terbolesa A la Catalunya oriental, aquests accidents eren ben coneguts pels pescadors, que els anomenaven recs el rec de Blanes, de Llafranc, del Cap de Creus
malvasia
Viticultura
Raïm molt dolç i fragant, de grans grossos, tendres i ovoides.
És conreat especialment a la península Ibèrica, Grècia, Occitània i el sud d’Itàlia El nom prové del port del Peloponès de Monembasía , que els venecians anomenaven Napoli di Malvasia La producció catalana de malvasia devia ésser poc important, car el 1403 hom n'importava de Creta, bé que sembla que, avançat el s XV, ja n'exportava a Anglaterra A Mallorca i a Garraf s’acredità el raïm dit malvasia de gra gros
Vichy
Les instal·lacions balneàries de Vichy
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del departament de l’Alier, al Borbonès, França, situada al NE de Clarmont d’Alvèrnia, a la vall mitjana del riu Alier.
Important centre turístic i estació balneària d’aigües termals, té indústries d’embotellament i distribució de l’aigua, farmacèutiques i de cosmètics En pren el nom una aigua mineral aigua de Vichy Celebrada ja pels romans, els quals l’anomenaven Aquae Calidae , fou una de les estacions termals més visitades, sobretot a partir del s XVIII, i encara més durant l’època de Napoleó III Durant la Segona Guerra Mundial fou seu del govern del mariscal Pétain govern de Vichy
santa missió
Cristianisme
Sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners
.
El nom i la pràctica són molt antics ja s’anomenaven missions les prèdiques de Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent La pietat posttridentina els donà un nou impuls al llarg dels s XVII i XVIII, però no foren ben institucionalitzades fins a la primera meitat del s XIX Un dels seus principals predicadors i propagadors fou sant Antoni MClaret, que fundà la Congregació de Missioners de l’Immaculat Cor de Maria, o missionistes Tingueren una gran activitat en aquest camp els jesuïtes, els dominicans i moltes congregacions catalanes nascudes amb aquest fi específic el s XIX
cristià | cristiana
Religió
Persona que professa la religió de Crist.
Els fidels primitius s’anomenaven ells mateixos germans, deixebles, sants o creients el mot cristià és molt antic entre el 40 i el 45 dC, emprat pels qui no pertanyien a l’Església El llibre dels Actes dels Apòstols el fa originari d’Antioquia, fora de Palestina el qui inventà la paraula no sabia que Crist era només un títol i no un nom propi, i li collocà una desinència llatinitzant igual que la d’altres mots que en aquell moment significaven afiliació política herodians, cesarians, pompeians Només a la fi del s II començà d’ésser acceptat pels interessats i s’universalitzà Ha…
mar Balear
Mar
Sector, el més ampli, de la Mediterrània occidental, al voltant de les Illes Balears, comprès entre la península Ibèrica, la costa septentrional del Magrib, les illes de Sardenya i Còrsega i la costa del Llenguadoc i de Provença, a l’oest de Toló; és anomenat també mar Hesperi
.
El seu nom fou donat a l’època romana els grecs l’anomenaven mar Sarda , però no consideraven que en formés part la zona més occidental i estreta, contigua a l’estret de Gibraltar, compresa entre les costes d’Andalusia, del Marroc i de l’Oranesat, anomenada mar Ibèrica i, actualment, també mar d’Alborán En la resta hom distingeix dues zones el sector comprès entre les Balears i la costa catalana al nord del cap de la Nau, anomenada mar Catalana alguna vegada, tanmateix, és aquest sector el que ha rebut el nom de mar Balear o de les Balears , i el sector comprès entre les Balears i Sardenya,…