Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
anticlericalisme
El convent dels Escolapis, de Barcelona, cremat durant la Setmana Tràgica (juliol de 1909)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és…
Francesc Crusats i Franch
Cristianisme
Missioner claretià.
Ordenat el 1858, predicà a Catalunya i a Segòvia 1861-68 Assassinat durant la revolució de setembre del 1868, és considerat un dels màrtirs de l’anticlericalisme
Anton Aškerc
Literatura
Poeta èpic eslovè.
Fou ordenat sacerdot el 1880, però, racionalista i lliurepensador, deixà el sacerdoci després de la publicació de Balada in romance ‘Balades i Romanços’, 1890 i es convertí en portaveu de l’anticlericalisme al seu país D’entre les seves obres, d’estil vigorós i objectiu, destaquen Lirske in epske poeźije ‘Poesies èpiques i líriques’, 1896 i Nove Poezije ‘Noves poesies’, 1900
Eugenio Noel
Literatura
Nom amb què és conegut Eugenio Muñoz, escriptor castellà.
Voluntari a la guerra del Marroc, obtingué fama amb els articles sobre les pèssimes condicions de vida dels soldats publicats a España Nueva Les seves campanyes antiflamenques i antitaurines li reportaren impopularitat Destacà també per l’anticlericalisme Vidas de Santos, diablos, mártires, frailes, clérigos y almas en pena , 1916 Los frailes de San Benito tuvieron una vez hambre , 1930 i pels seus reportatges sobre la realitat espanyola Nervios de la raza , 1915 Raza y alma , 1926 Pan y Toros, 1930, etc
Jóvenes Bárbaros

Fulletó de propaganda de Jóvenes Bárbaros
Història
Denominació usual de la Joventut Republicana Radical, organització juvenil i extremista del lerrouxisme, creada el 1906 a Barcelona.
En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars
Ermengol Marquès
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873
,
Joan Déu i Ros
Història
Política
Polític republicà.
Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia,…
La Tramontana
Setmanari
Setmanari satíric popular, republicà i anticlerical, hereu directe de La Teula i La Teula Barcelonina, publicat per primera vegada a Barcelona el 16 de febrer de 1881 per Josep Llunas i Pujals; portava el subtítol Periòdic vermell
.
Salut pública Interessos populars Arts i lletres El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocollectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895, i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny…
Lluís Badia i Torras
Literatura catalana
Professor, novel·lista i poeta.
L’any 1947 obtingué el títol de mestre i posteriorment es llicencià en filologia hispànica 1974 Dedicat a l’ensenyament secundari a diverses colònies del Bages, a Súria i a Navàs, d’on fou director de l’Escola Tècnico-Professional Diocesana durant 26 anys Collaborà en diverses publicacions com Regió 7 , on escriví durant molts anys una columna diària, i Radar Social , de la qual fou director Com a poeta publicà L’inútil clam 1973 i Pinzellades d’un mal temps visions de guerra des de la pau 1991, la novella Mirada apassionada 1998 i el llibre de viatges La bona gent del Castell de Santa Fe…
la Crema de Convents
Història
Nom amb el qual és coneguda la bullanga ocorreguda en algunes poblacions catalanes pel juliol del 1835, centrada en l’incendi de residències religioses i en l’assassinat de religiosos.
S'inicià a Reus el 22 de juliol de 1835, com a represàlia per l’assassinat d’uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recollectes de Riudoms A Barcelona, el dia de Sant Jaume 25 de juliol, una multitud excitada pel fracàs d’una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins Santa Caterina, Sant Francesc, Sant Josep, Sant Agustí,…