Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
antídot
Farmàcia
Substància que actua sobre una metzina i n’evita els efectes tòxics.
L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de l’aigua…
enverinament
Intoxicació produïda pel verí que injecten en mossegar o picar diferents animals (serps, escorpins, aranyes, abelles, etc).
Per a contrarestar l’efecte de l’enverinament hom empra antídots, el més corrent dels quals és el sèrum antiofídic
desintoxicació
Biologia
Conjunt de processos als quals és deguda la disminució dels efectes de les substàncies tòxiques.
Pot ésser per la redistribució, biotransformació fonamentalment a nivell hepàtic, eliminació pulmonar, urinària, digestiva i altres i ús d’antídots Hom designa també amb el terme desintoxicació el tractament de curta durada en règim hospitalari de pacients amb dependència de substàncies psicoactives, sovint previ als tractaments de deshabituació i rehabilitació
Hèctor Moret i Cosso
Literatura catalana
Poeta.
Estudià filologia catalana i és professor d’ensenyament secundari S’inicià en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Pentagrama 1987, gènere que continuà amb les obres Parella de negres 1988, premi Josep Maria López-Picó, Ròssecs 1992, Al cul de sac trobareu les porgueres 1993, Antídots 1996, premi Ciutat d’Elx, Temps pervers 1999, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó, In nuce Antologia lírica 2005 i Camp Clos 2006
,
Maimònides
Filosofia
Judaisme
Nom amb què és conegut en la tradició europea el filòsof, metge i talmudista hebreu Mosĕ ben Maimon, anomenat Rambam en el judaisme i Abū Imram Mūsà ibn Maymūn en la literatura àrab.
S'exilià d’Al-Andalus a causa de la intolerància almohade residí a Fes 1160, a Palestina 1165 i a Egipte el Caire, on fou el cap de les comunitats jueves Ultra la seva vasta producció mèdica tractats, en àrab, sobre l’asma, els verins i llurs antídots, etc, o comentaris als escrits d’Hipòcrates, Galè i Avicenna i científica com la seva obra sobre el càlcul de la intercalació, traduïda a l’hebreu amb el títol de Ḥešbon ha-'ibbur , es destaca sobretot la seva Dalālat al-ha'irīn ‘Guia dels perplexos’, 1190 traducció hebrea Moré Něbukim Aquest escrit constitueix l’obra teològica més completa del…
toxicologia
Ciència quimicobiològica d’aplicació sanitària.
Estudia els verins, les metzines o els tòxics, és a dir, les substàncies que, en penetrar en l’organisme a una dosi relativament alta, una vegada o unes quantes vegades amb poc interval de temps, o en dosis petites reiterades durant molt de temps, causen efectes perjudicials en els éssers vius i fins i tot la mort perquè alteren algun equilibri bioquímic fonamental Respecte a aquestes substàncies, la toxicologia n'estudia la procedència i la natura vegetals, animals, minerals o artificials, les propietats físiques, químiques i biològiques, les vies de penetració en l’organisme via oral, via…